El Fotograma Botànic: del Descobriment Científic al Segle XIX a la Mirada Ecològica en l'Art Contemporani

Aquest article estudia les evolucions tècniques i conceptuals del fotograma botànic, des dels seus orígens científics procedents de les impressions del natural i els dibuixos fotogènics, fins a la seva recuperació en l'art per part de les avantguardes i les representacions contemporànies. Analitza la relació entre imatge i el referent en les imatges d'herbaris i com aquests han evolucionat tant en propòsit com en enfocament. Des dels seus inicis, la fotografia anhelava reproduir la realitat natural de manera acurada com a forma de recolzament a la botànica. En un moment d'expansió científica sense precedents, la necessitat de enregistrar les plantes amb prestesa i precisió semblava trobar en la tècnica del fotograma la solució definitiva. Tot i això, aquesta no acabava d’acomplir les expectatives de la ciència, així al llarg del segle XIX, l'interès en aquesta eina va anar minvant. En l'actualitat, aquest mètode ha experimentat un renaixement de la mà dels artistes que reinterpreten el fotograma com una forma d'explorar la naturalesa i generar contingut entorn la nostra relació amb el món vegetal. La química fotogràfica s'ha convertit en part del propi procés generador de contingut de l'obra artística, fent reflexionar sobre temporalitat, materialitat i ecologia, allunyant-se de la seva funció inicial de mimesi.