Públic i Privat: Consideracions Postmodernes al Voltant de l’Espai Habitat La Cortina des d’una Òptica Contemporània

Main Article Content

Fernando Sáez Pradas

Aquest article d'investigació aprofundeix en la importància de la cortina en les arts plàstiques i visuals. El seu aspecte formal, iconogràfic i el seu poder simbòlic converteixen aquest element en un objecte essencial en les representacions des del barroc fins a l'actualitat. El cinema, la pintura, el teatre, l'òpera, l'arquitectura i la literatura constitueixen alguns exemples de manifestacions artístiques que es serveixen de la cortina en les seves estratègies narratives. Juga un paper important en el desenvolupament de discursos conceptuals lligats a l'erotisme i la sensualitat. La teatralitat també serà un valor inherent, ja que la cortina amaga, però també revela. És un dispositiu de comunicació, un filtre, una veladura, una gelosia, un lloc límit, una frontera, etc. A la llar té funcions específiques, amb ella s'atempera i s'aïlla acústicament. S'utilitzen per protegir de la llum del sol, però també per impedir mirades indiscretes. No s'utilitzen en tots els països i això té un arrelament cultural important en les estructures de pensament dels seus ciutadans. El públic i el privat s'entremesclen, segons el seu ús, per dialogar a través d'elles amb vectors del llenguatge postmodern.

Paraules clau
cortina, art contemporani, públic, privat, postmodernitat

Article Details

Com citar
Sáez Pradas, Fernando. «Públic i Privat: Consideracions Postmodernes al Voltant de l’Espai Habitat: La Cortina des d’una Òptica Contemporània». BRAC: Barcelona, Recerca, Art, Creació, 2025, vol.VOL 13, núm. 2, doi:10.17583/brac.15176 .
Referències

Arcos Palma, R. (Abril de 2013). ORLAN: el cuerpo un lugar de discusión pública. Nómadas (Col)(39), 205-216.

Bowern, S. (2019). Theatre and teatricality in the work of David Hockney, 1961-1978. Doctor of Philosophy (PhD) thesis, University of Kent.

Cobo, C. (1999). Amnesia. Cáceres: Galería Bores & Mallo.

De Molina, S. (Noviembre de 2019). Intimidad perdida. Paredes y cortinas en la reconstrucción de la privacidad contemporánea. rita(12), 74-81.

Fisher, M. (2023). Cortinas y agujeros: David Lynch. En M. Fisher, Lo raro y lo espeluznante (N. Molines Galarza, Trad., Novena ed., págs. 64-71). Barcelona, España: Alpha Decay.

Foucault, M. (1976). Vigilar y castigar. Buenos Aires: Siglo veintiuno editores Argentina.

García Fernández, M. (2017). Revistiendo el interior de los espacios domésticos populares. Cultura material y cotidiana: permanencias y evoluciones. En M. M. Birriel Salcedo, & I. F. Católico (Ed.), La(s) casa(s) en la Edad Moderna (págs. 93-124). Zaragoza, España: Excma. DIputación de Zaragoza.

García, D. (7 de Septiembre de 2012). El erotismo sugerido tras la cortina. Recuperado el 14 de Marzo de 2024, de YOROKOBU: https://www.yorokobu.es/el-erotismo-sugerido-tras-la-cortina/

Hitchcock, A. (Productor), & Hitchcock, A. (Dirección). (1954). La ventana indiscreta [Película]. Estados Unidos: Paramount Pictures.

Hitland, C., Lierhagen, Ø. (Productores), Kilde, K., Landsrød, N., Lumer-Klabbers, K. (Escritores), & Lumer-Klabbers, K. (Dirección). (2023). The Architect (Temporada 1, Episodio 1) [Capítulo de serie de tlevisión]. Noruega: Viaplay.

M. Fried, R. (Enero de 2010). The Iron Curtain in Thetoric and Reality. The Journal of the Society for Historians of American Foreign Relations. Diplomatic History, 34(1), 187-191. doi:https://doi.org/10.1111/j.1467-7709.2009.00839.x

Molina, Á. (17 de Enero de 2004). Valie Export: la mirada resistente. El País. Recuperado el 12 de Marzo de 2024, de https://elpais.com/diario/2004/01/17/babelia/1074297967_850215.html

Olcina, J. (19 de Enero de 2013). Vida de cortinas descorridas. El País. Recuperado el 15 de Mayo de 2024, de https://elpais.com/elviajero/2013/01/13/actualidad/1358099031_061767.html

Sanz de la Higuera, F. J. (2021). Cortinas y prosperidad en los hogares burgaleses del setecientos. Historia Social(99), 3-27.