Públic i Privat: Consideracions Postmodernes al Voltant de l’Espai Habitat La Cortina des d’una Òptica Contemporània

Aquest article d'investigació aprofundeix en la importància de la cortina en les arts plàstiques i visuals. El seu aspecte formal, iconogràfic i el seu poder simbòlic converteixen aquest element en un objecte essencial en les representacions des del barroc fins a l'actualitat. El cinema, la pintura, el teatre, l'òpera, l'arquitectura i la literatura constitueixen alguns exemples de manifestacions artístiques que es serveixen de la cortina en les seves estratègies narratives. Juga un paper important en el desenvolupament de discursos conceptuals lligats a l'erotisme i la sensualitat. La teatralitat també serà un valor inherent, ja que la cortina amaga, però també revela. És un dispositiu de comunicació, un filtre, una veladura, una gelosia, un lloc límit, una frontera, etc. A la llar té funcions específiques, amb ella s'atempera i s'aïlla acústicament. S'utilitzen per protegir de la llum del sol, però també per impedir mirades indiscretes. No s'utilitzen en tots els països i això té un arrelament cultural important en les estructures de pensament dels seus ciutadans. El públic i el privat s'entremesclen, segons el seu ús, per dialogar a través d'elles amb vectors del llenguatge postmodern.