L'alimentació als pobles de muntanya, de la postguerra als anys seixanta El cas d'Espinelves

El període que va dels anys quaranta a finals dels seixanta del segle xx va ser un període de carestia alimentària a Catalunya. La situació als pobles petits i aïllats, com és el cas d’Espinelves, han estat poc estudiats. En aquest treball es recullen els records de persones que van viure aquella època o bé els l’han explicada per transmissió oral a través dels pares i avis. A Espinelves la producció local va permetre fer front a la carestia gràcies a l’alt grau d’abastiment tant de productes d’origen animal com vegetal. Els sistemes de conservació dels aliments es basaven fonamentalment en l’ús de la sal comuna, el sucre, l’assecat, la cocció i l’acidificació amb vinagre