Un final alternatiu per a “Los dos campanars” de Jacint Verdaguer

Els autògrafs conservats de Canigó, en els quals Jacint Verdaguer va donar forma al seu poema, contenen una gran quantitat d’informació sobre la seva composició. No sols inclouen versions inicials de versos i passatges, sinó també assajos finalment desestimats. En diversos esborranys localitzem referències a un volcà latent a sota del massís de Canigó, que no va arribar a la versió impresa l’any 1886. I al darrer foli del ms. 375/2 de la Biblioteca de Catalunya trobem, a més d’esborranys de dues de les tres darreres estrofes de «Los dos campanars», un seguit de versos que componen dues estrofes alternatives, amb un final diferent de l’epíleg —i, per tant, de Canigó—, fins ara no advertit, en el qual té un paper destacat el volcà inèdit.