La vila de Rupit enfront les epidèmies de pesta bubònica dels segles XVI, XVII i XVIII
Article Sidebar
Main Article Content
Xavier Solà Colomer
La vila de Rupit va patir una parell de brots virulents de pesta bubònica durant l’època moderna: un a finals del segle xvi –de manera intermitent entre 1589 i 1599– i un altre a mitjan segle xvii –entre 1651 i 1654. El baró de Rupit –el senyor jurisdiccional de la vila– va obligar a la universitat a prendre un seguit d’estratègies de contingència i prevenció, a voltes ineficaces i poc útils: el tancament de muralles, la creació de la junta del morbo, o l’obligació als estrangers de portar un salconduit. Molt després de les pestes, trobem els primers doctors en medicina treballant i vivint al poble que, tal vegada, haguessin pogut ajudar a aturar les epidèmies anteriors.
Paraules clau
Rupit, baró de Rupit, Carles de Cruïlles i Vilademany, pesta bubònica, junta del morbo, salconduit
Article Details
Com citar
Solà Colomer, Xavier. «La vila de Rupit enfront les epidèmies de pesta bubònica dels segles XVI, XVII i XVIII». Ausa, 2021, vol.VOL 30, núm. 187-188, p. 123-47, doi:10.34810/ausav30n187id400765.
Drets
(c) Ausa, 2022
Articles més llegits del mateix autor/a
- Xavier Solà Colomer, La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra , Ausa: Vol. 26 Núm. 174 (2014): La Guerra de Successió i el set-cents a Osona: perspectives sobre un segle decisiu