invitació a pensar el cinema. El neorealisme segons María Zambrano

Aquest article és el resultat d’una lectura atenta del text de María Zambrano sobre el neorealisme italià del 1952. La intenció és sintonitzar la seva reflexió amb la d’altres veus que han intervingut de manera rellevant en el debat sobre el realisme cinematogràfic. Es fa esment especial a dos autors, Roberto Rossellini i André Bazin, que van formular les bases ontològiques i epistemològiques del neorealisme, vigents encara avui. Abans que una conclusió tancada, es tractaria de deixar obertes noves vies d’accés a l’estudi de la creació cinematogràfica des del pensament de María Zambrano.