Discurso, performatividad y emergencia del sujeto : un abordaje desde el post-estructuralismo

L'estudi de les estructures de significació i la conformació d'hegemonies exerceixen un paper protagonista per a les teories post-estructuralistes de la política. En el present escrit abordo un seguit d'aspectes ontològics d'aquestes teories a partir de la reflexió de les condicions d'emergència dels sistemes de significació, la manera en què aquests sistemes són construïts i la manera en què els mateixos constitueixen al camp del social i als subjectes que es posicionen en ell. D'aquesta manera, em motiva l'objectiu d'analitzar una sèrie de categories que considero centrals per a qualsevol investigació post-estructuralista, a saber: discurs, performativitat i subjecte. En poques paraules, el present escrit té la doble finalitat d'indagar en aspectes ontològics que funden a les teories en qüestió, alhora que començar a desenvolupar un marc conceptual des del qual abordar les condicions d'emergència de les estructures discursives que conformen i donen sentit als subjectes ja ho social.