Pharmakon, narcisisme i retenció una crítica al consum en Stiegler i Morton
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest treball explora la relació entre consum, desig i materialitat en el context del Antropoceno, a partir dels plantejaments filosòfics de Bernard Stiegler i Timothy Morton. La pregunta central gira entorn de la capacitat de decisió de l'ésser humà en un entorn profundament mediat per sistemes tècnics i capitalistes que afecten el seu vincle amb la matèria. A través de la noció de retenció terciària, Stiegler analitza com el consum actual, en proletaritzar l'atenció i el desig, interromp els processos d'individuació i transindividuación, generant una pèrdua d'autonomia epistèmica i libidinal. El subjecte contemporani, atrapat en circuits curts de satisfacció pulsional, queda incapacitat per a imaginar un futur emmotllable. Enfront d'aquesta situació, Stiegler proposa una reinterpretació del consum com pharmakon, això és: verí i remei alhora, que pot recuperar la seva funció transicional i curativa. D'altra banda, Morton planteja el narcisisme resultant d'aquest procés no com un símptoma patològic, sinó com una condició estructural de l'existència humana i no humana. El consum es revela com una manifestació inevitable d'una relació libidinal amb l'alteritat. No obstant això, aquesta mateixa dinàmica conté el germen d'una consciència ecològica transformadora. L'articulació entre totes dues perspectives permet pensar el consum més enllà de l'alienació, com un camp de tensió entre destrucció i possibilitat. En aquest marc, la reconfiguració de la relació entre subjecte i objecte tècnic apareix com una via necessària per a imaginar una sortida del col·lapse cap a un Negantropoceno, on el pensament i la cura del món es retrobin.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Concha Navarrete Fernández, 2025
Drets d'autor
Tot el contingut publicat a Astrolabio es publica en accés obert sota la llicència CC BY, i els autors conserven els drets d'autor tot cedint a la revista el dret de primera publicació. Aquesta política s'aplica a tots els números a partir del número 15 (2013), excepte el número 28, que es va publicar sota la llicència CC BY NC.
Concha Navarrete Fernández, Universidad de Alicante
Investigadora predoctoral FPU - Universidad de Alicante, España. Graduada en Humanidades por la Universidad de Alicante. Forma parte del grupo GHECO (Grupo de investigación en Humanidades contemporáneas- UAM) y NARFIL (Narrativas filosóficas - UA). ORCID: https://orcid.org/0000-0002-6736-8956. Contacto: mc.navarrete@ua.es.
Borgmann, A. (1984). The character of technology. In M. T. Rosenberg (Ed.), Technology and the character of contemporary life (pp. 3–68). University of Chicago Press.
La Cecla, F. (1992). Come stanno le cose. Il nuovo statuto degli oggetti (A. Borsari; pp. 27-51). Casa Editrice Marietti.
Morton, T. (2019). Ecología oscura. Sobre la coexistencia futura. Paidós.
Morton, T. (2021). Hiperobjetos. Adriana Hidalgo.
Simmel, G. (2001). El individuo y la libertad: Ensayos de crítica de la cultura. Península. https://doi.org/10.7440/res10.2001.12
Stiegler, B. (2002). La técnica y el tiempo. 1. El pecado de Epimeteo. Argitaletxe Hiru, S.L.
Stiegler, B. (2013). What Makes Life Worth Living. On Pharmacology. Polity Press.
Stiegler, B. (2014). The Re—Enchantment of the World: The Value of Spirit Against Industrial Populism. Bloomsbury Academic. https://doi.org/10.5040/9781472545947
Stiegler, B. (2018a). Qu’appelle-t-on panser? 1. L’immense régression. Éditions Les Liens qui Libèrent.
Stiegler, B. (2018b). The Neganthropocene. Open Humanities Press.