Pharmakon, narcisisme i retenció una crítica al consum en Stiegler i Morton

Aquest treball explora la relació entre consum, desig i materialitat en el context del Antropoceno, a partir dels plantejaments filosòfics de Bernard Stiegler i Timothy Morton. La pregunta central gira entorn de la capacitat de decisió de l'ésser humà en un entorn profundament mediat per sistemes tècnics i capitalistes que afecten el seu vincle amb la matèria. A través de la noció de retenció terciària, Stiegler analitza com el consum actual, en proletaritzar l'atenció i el desig, interromp els processos d'individuació i transindividuación, generant una pèrdua d'autonomia epistèmica i libidinal. El subjecte contemporani, atrapat en circuits curts de satisfacció pulsional, queda incapacitat per a imaginar un futur emmotllable. Enfront d'aquesta situació, Stiegler proposa una reinterpretació del consum com pharmakon, això és: verí i remei alhora, que pot recuperar la seva funció transicional i curativa. D'altra banda, Morton planteja el narcisisme resultant d'aquest procés no com un símptoma patològic, sinó com una condició estructural de l'existència humana i no humana. El consum es revela com una manifestació inevitable d'una relació libidinal amb l'alteritat. No obstant això, aquesta mateixa dinàmica conté el germen d'una consciència ecològica transformadora. L'articulació entre totes dues perspectives permet pensar el consum més enllà de l'alienació, com un camp de tensió entre destrucció i possibilitat. En aquest marc, la reconfiguració de la relació entre subjecte i objecte tècnic apareix com una via necessària per a imaginar una sortida del col·lapse cap a un Negantropoceno, on el pensament i la cura del món es retrobin.