La casa de Bernard Stiegler Per a una terapèutica de les localitats
Article Sidebar
Main Article Content
El present article planteja una trobada contributiva amb el pensament de Bernard Stiegler, en particular la possibilitat que la localitat i la Universitat es constitueixin com a terapèutiques. Amb aquest propòsit, s’inicia donant compte d’allò que Stiegler va denominar “estupidesa sistèmica”, incrustada en els espais d’educació superior. A continuació, s’exposen alguns elements centrals de les idees de l’autor francès, amb un èmfasi especial en els seus plantejaments sobre la terapèutica. Tot seguit, s’identifiquen certes formes de gramatització de la localitat, amb l’objectiu de proposar una alternativa que, sent farmacològica, plantegi una terapèutica capaç de contribuir a la desproletarització i a la diversificació del futur. Pensar en el retorn a la casa de Stiegler, com a metàfora i materialització del seu treball, representa precisament una invitació a reencantar el món des de la Universitat i la localitat, a partir d’epistemologies creatives, compromeses i plurals. Tot això, sempre amb l’interès primordial de construir sistemes de cura que ens permetin afrontar l’Antropocè.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Félix Raúl Martínez-Cleves, 2025
Drets d'autor
Tot el contingut publicat a Astrolabio es publica en accés obert sota la llicència CC BY, i els autors conserven els drets d'autor tot cedint a la revista el dret de primera publicació. Aquesta política s'aplica a tots els números a partir del número 15 (2013), excepte el número 28, que es va publicar sota la llicència CC BY NC.
Félix Raúl Martínez-Cleves, Universidad del Tolima
Profesor Titular de la Universidad del Tolima, Colombia. Historiador, con una Maestría en Filosofía Latinoamericana, estudios de doctorado en urbanismo y Doctor en Historia. Igualmente, con un Posdoctorado en Economía, Sociedad y la Construcción del Conocimiento en el Mundo Contemporáneo, un segundo Posdoctorado en Ciencias Sociales, y un tercer Posdoctorado, esta vez en Bioética. ORCID: https://orcid.org/0000-0003-0347-3199. Contacto: frmartinez@ut.edu.co.
Auroux, S. (2014). A revolução tecnológica da gramatização. Unicamp
Bhabha, H. (2002). El lugar de la cultura. Manantial.
Chakrabarty, D. (2008). Al margen de Europa. Pensamiento poscolonal y diferencia histórica. Tusquets.
Citton, Y. (Ed.). (2014). L’économie de l’attention. Nouvel horizon du capitalisme? La Découverte. https://doi.org/10.3917/dec.citto.2014.01.0007
Crosby, A. (1986). Ecological Imperialism. The biological expansión of Europa, 900-1900. Cambridge University Press.
De Certeau, M. (2000). La invención de lo cotidiano. 1. Artes de hacer. Universidad Iberoamericana.
Derrida, J. (2017). Psyché. Invenciones del otro. Ediciones La Cebra. https://doi.org/10.4324/9780203873540-9
Despret, V. (2022). Habitar como un pájaro. Modos de hacer y de pensar los territorios. Editorial Cactus.
Detienne, M., & Vernant, P. (1988). Las artimañas de la inteligencia. La Metis en la Grecia Antigua. Taurus.
Echeverría, J. (2003). La revolución tecnocientífica. Fondo de Cultura Económica.
Fassin, D. (2018). Por una repolitización del mundo: Las vidas descartables como desafio del siglo XXI. Siglo XXI Editores.
Fassin, D. (2021). ¿Cuánto vale una vida? O cómo pensar la dignidad humana en un mundo desigual. Siglo XXI Editores.
Foucault, M. (2007). El nacimiento de la Biopolítica. Curso en el Collège de France (1978-1979). Fondo de la Cultura Económica.
Gilmozzi, G., Landau, O., Stiegler, B., Berry, D., Baranzoni, S., Clergue, P., & Alombert, A. (2020). Localités, territoires et urbanités à l’âge des plateformes et confrontés aux défis de l’ère Anthropocène. In B. Stiegler (Ed.), Bifurqiier. Il n’y a pas d’alternative (pp. 81–126). Les Liens qui Libèrent.
Grusin, R. (2015). Radical Mediation. Critical Inquiry, 42, 125–148. https://doi.org/10.1086/682998
Hecht, G. (2023). Residual governance: how South Africa foretells planetary futures. Duke University Press.
Hunyadi, M. (2015). La tiranía de los modos de vida. Sobre la paradoja moral de nuestro tiempo. Cátedra.
Hunyadi, M. (2018). Le temps du Posthumanisme. Un diagnostic d’époque. Les Belles Lettres.
Hunyadi, M. (2020). L'Idée d'un droit à avenir ouvert. Eres. Revue Française d’éthique appliquée, 2(10), 32–41. https://doi.org/10.3917/rfeap.010.0032
Keucheyan, R. (2018). La nature est un champ de bataille. Essai d'écologie politique. Éditions La Découverte. https://doi.org/10.3917/dec.keuch.2018.01
Krzykawski, M., & Lindberg, S. (2020). Êthos et technologies. In B. Stiegler (Ed.), Bifurquer. Il n’y a Pas d’alternative (pp. 263–297). Les Liens qui Libèrent.
Malkki, L. (1995). Purity and exile: violence, memory, and national cosmology among Hutu refugees in Tanzania. The University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226190969.001.0001
Malkki, L. (1997). National Geographic: The rooting of peoples and territorialization of national identity among scholars and refugees. In A. Gupta & J. Ferguson (Eds.), Culture, power, place. Duke University Press.
Margulis, L., & Sagan, D. (1996). ¿Qué es la vida? Tusquets Editores.
Martínez, A. (2006). Historia regional y agendas estatales. In J. I.-R. J. E. Marín (Ed.), Historia y sociedad en Cundinamarca. Aportes historiográficos y documentales de la vida política y de lo público (pp. 389–407). Escuela Superior de Administración Pública.
Martínez, F. (2015). Las escrituras de las historias de ciudades. Entre panorámicas y caminantes. OmniScriptu, GmbH & Co., Editorial Académica Española.
Martínez, F. (2017). Aproximación a los vínculos entre las historias de ciudades en Colombia y la visión agustiniana. Revista Expedições, 8(1).
Martínez, F. (2022). El tiempo en el posthumanismo. Aportes para una bioética 4.0. Universidad El Bosque.
Martínez, F. (2025a). Luciérnagas. Una teoría farmacológica para un sistema de cuidados. Fundación Index.
Martínez, F. (2025b). Para una farmacología de la creatividad. Oikema, 3(1).
Martínez, F. (2025c). Oralidad y metis: potencias de vida. Archivos de la Memoria. 22. https://ciberindex.com/c/am/e16042
Mbembe, A. (2021). Out of the Dark Night. Essays on Decolonization. Columbia University Press.
Mbembe, A. (2023). Notas provisionales sobre la poscolonia. La estética de la vulgaridad. Ennegativo Ediciones. Grupo de Investigación en Filosofía.
Mengual, E. Z., & Morizot, B. (2018). L’illisibilité du paysage. Enquête sur la crise écologique comme crise de la sensibilité. Dans Nouvelle Revue D`Esthetique, 2(22), 87–96. https://doi.org/10.3917/nre.022.0087
Montévil, M., Stiegler, B., Longo, G., Soto, A., & Sonnenschein, C. (2020). Anthropocène, exosomatisation et néguentropie. In B. Stiegler (Ed.), Bifurquer. Il n’y a pas d’alternative (pp. 57–80). Les Liens qui Libèrent.
Parikka, J. (2024). Living Surfaces: Images, Plants, and Environments of Media. The MIT Press.
Sadin, E. (2018). La silicolonización del mundo. Irresistible expansión del mundo digital. Caja Negra Editora.
Segato, R. (2018). Contra-pedagogías de la crueldad. Prometeo Libros.
Simondon, G. (2007). El modo de la existencia de los objetos técnicos. In Sereal Untuk (Vol. 51, Issue 1). Prometeo Libros.
Simondon, G. (2017). Sobre la técnica (1953-1983). Editorial Cactus.
Simondon, G. (2018). Sobre la filosofía (1950-1980). Editorial Cactus.
Stiegler, B. (2011). The decandence of industrial democracies. Disbelief and discredit. Volume 1. Polity Press
Stiegler, B. (2014). Symbolic misery. Volumen one: The Hyperindustrial Epoch. Polity Press.
Stiegler, B. (2015a). Lo que hace que la vida merezca ser vivida. De la famacología. Avarigani Editores.
Stiegler, B. (2015b). States of shock. Stupidity and knowledge in the 21st century. Polity Press.
Stiegler, B. (2016a). L´appareil noétique et sa matière grise. Lignes, 51, 147–167.
Stiegler, B. (2016b). Para una nueva crítica de la economía política. Sobre la miseria simbólica y el complejo económico-político del consumo. Capital Intelectual.
Stiegler, B. (2018a). Qu’appelle-t-on penser? 1. L’immense regresión. Liens qui libèrent.
Stiegler, B. (2018b). The neganthropocene. Open Humanities Press.
Stiegler, B. (2020b). The age of disruption. Technology and Madness in Computational Capitalism. Polity Press.
Stiegler, B. (Ed.). (2020a). Bifurquer. Il n’y a pas d’alternative. Les Liens qui Libèrent.
Stiegler, B., & Insdustialis, A. (2006). Réenchanter Le Monde. La valeur esprit contre le populisme industiel. Flammarion.
Stiegler, B., Vignola, P., & Azar, M. (2020). Introduction. Décarbonation et déprolétarisation. Gagner sa vie au XXIe siécle. In B. Stiegler & C. Internation (Eds.), Bifurquer. Il n’y a pas d’alternative. Les Liens qui Libèrent. https://doi.org/10.1515/9780804799362-003
von Schnitzler, A. (2016). Democracy´s Infraestructure- Techno-Politics & Protest after Apartheid. Princeton University Press.
Winnicott, D. (1993). Realidad y juego. Gedisa. https://doi.org/10.23943/princeton/9780691170770.001.0001
Wolf, M. (2008). Cómo aprendemos a leer. Historia y ciencia del cerebro y la lectura. Ediciones B.
Zuboff, S. (2021). La era del capitalismo de vigilancia. La lucha por el futuro humano frente a las nuevas fronteras del poder. Paidós.