Pirotècniques i antropogènesi Elements per a una farmacologia del foc

La domesticació del foc constitueix el paradigma originari de la tecnicista humana i de la seva ambivalència constitutiva. Aquest article elabora una farmacologia del foc a partir del pensament de Bernard Stiegler, mostrant com el foc opera simultàniament com a phármakon – condició de possibilitat de la civilització i, alhora, amenaça de destrucció – i com a símbol del desig, objecte privilegiat d'una economia libidinal. L'anàlisi s’estructura a través d'una relectura del mite prometeic que evidencia la co-constitució originària de l’humà i la tècnica, incorpora la dialèctica espacial entre Hèstia i Hermes per pensar les lògiques de territorialització i circulació del foc, i compara críticament les perspectives de Stiegler i Sloterdijk sobre el "remordiment de Prometeu" en l’era de l'Antropocè. L'objectiu és articular una política del phármakon capaç de governar farmacològicament les piro-tècniques contemporànies, elaborant una economia del foc adequada als reptes ecològics i libidinals de la condició antropogènica.