La insistència del model industrial una lectura en clau dialèctica de la Indústria Cultural de Theodor W. Adorno i Max Horkheimer

Aquest article analitza el concepte d’indústria cultural en el marc de la Dialèctica de la Il·lustració de Theodor W. Adorno i Max Horkheimer, posant l’accent en la seva relació amb la racionalitat instrumental i amb les transformacions del capitalisme tardà. A partir d’una lectura dialèctica, s’examina com la Il·lustració, nascuda amb la pretensió d’alliberar la humanitat mitjançant la raó, acaba convertint-se en una nova forma de dominació que s’estén també a l’àmbit cultural. L’indústria cultural actua com el dispositiu que permet al sistema econòmic integrar les seves pròpies contradiccions en una totalitat coherent i funcional als seus interessos. L’homogeneïtzació estètica, la repetició dels signes i la mercantilització de l’art configuren un espai simbòlic on la subjectivitat humana és modelada segons les exigències del mercat. D’aquesta manera, la cultura deixa de ser un espai de resistència per esdevenir un mecanisme de reproducció ideològica. Tanmateix, la crítica d’Adorno i Horkheimer no s’ha d’entendre com un diagnòstic tancat, sinó com una invitació a reactivar el potencial emancipador de la dialèctica, capaç d’il·luminar les tensions no resoltes del capitalisme tardà i d’obrir la possibilitat d’una racionalitat diferent, alliberada de la lògica del domini.