La insistència del model industrial una lectura en clau dialèctica de la Indústria Cultural de Theodor W. Adorno i Max Horkheimer
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article analitza el concepte d’indústria cultural en el marc de la Dialèctica de la Il·lustració de Theodor W. Adorno i Max Horkheimer, posant l’accent en la seva relació amb la racionalitat instrumental i amb les transformacions del capitalisme tardà. A partir d’una lectura dialèctica, s’examina com la Il·lustració, nascuda amb la pretensió d’alliberar la humanitat mitjançant la raó, acaba convertint-se en una nova forma de dominació que s’estén també a l’àmbit cultural. L’indústria cultural actua com el dispositiu que permet al sistema econòmic integrar les seves pròpies contradiccions en una totalitat coherent i funcional als seus interessos. L’homogeneïtzació estètica, la repetició dels signes i la mercantilització de l’art configuren un espai simbòlic on la subjectivitat humana és modelada segons les exigències del mercat. D’aquesta manera, la cultura deixa de ser un espai de resistència per esdevenir un mecanisme de reproducció ideològica. Tanmateix, la crítica d’Adorno i Horkheimer no s’ha d’entendre com un diagnòstic tancat, sinó com una invitació a reactivar el potencial emancipador de la dialèctica, capaç d’il·luminar les tensions no resoltes del capitalisme tardà i d’obrir la possibilitat d’una racionalitat diferent, alliberada de la lògica del domini.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Joanes Tovar Torres, 2025
Drets d'autor
Tot el contingut publicat a Astrolabio es publica en accés obert sota la llicència CC BY, i els autors conserven els drets d'autor tot cedint a la revista el dret de primera publicació. Aquesta política s'aplica a tots els números a partir del número 15 (2013), excepte el número 28, que es va publicar sota la llicència CC BY NC.
Joanes Tovar Torres, Universidad Autónoma de Madrid
Graduado en Filosofía, Política y Economía por la Universidad de Deusto (2020-2024) y ha cursado el máster en Crítica y Argumentación Filosófica de la Universidad Autónoma de Madrid, España. Ha recibido, para el período 2025-2026, la beca JAE-intro del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). ORCID: https://orcid.org/0009-0008-4252-7915. Contacto: joanes.tovar.torres@gmail.com.
Barahona, E. (1996). Razón, verdad y crítica: momentos epistemológicos en la «Dialéctica de la Ilustración» de M. Horkheimer y T.W. Adorno. Anales del seminario de Metafísica, (30), 167-184. https://revistas.ucm.es/index.php/ASEM/article/view/ASEM9696110167A
Benjamin, W. (2021). La obra de arte en la era de su reproductibilidad técnica: y otros ensayos sobre arte, técnica y masas. Alianza editorial.
Briceño Linares, Y. (2010). La escuela de Frankfurt y el concepto de industria cultural: Herramientas y claves de lectura. Revista Venezolana de Economía y Ciencias Sociales, 16(3), 55–71. https://doi.org/10.12804/revescsoc16.03.2010.04
García Arnau, A. (2019). Adorno, Horkheimer y la «industria cultural»: La construcción de una crítica de la superestructura. Tendencias Sociales. Revista de Sociología, (3), 5-59. https://doi.org/10.5944/ts.3.2019.23587
Habermas, J., & Levin, T. T. (1982). The entwinement of myth and enlightenment: Re-reading. Dialectic of Enlightenment. New German Critique, (26), 13–30. https://doi.org/10.2307/487904
Horkheimer, M. (2010). Crítica de la razón instrumental. Editorial Trotta.
Horkheimer, M., & Adorno, T.W. (2016). Dialéctica de la Ilustración. Fragmentos filosóficos. Editorial Trotta.
Kant, I. (2001). Contestación a la pregunta: ¿Qué es la Ilustración? (Versión castellana de Roberto R. Aramayo). Isegoría, (25), 287–291. https://doi.org/10.3989/isegoria.2001.i25.590
Lukács, G. (2021). La cosificación y la conciencia del proletariado. En M. Sacristán, Historia y conciencia de clase. Estudios sobre dialéctica marxista (pp.151-306). Editorial Siglo veintiuno.
Mandel, E. (1979). La concentración y la centralización internacionales del capital. En M. Aguilar, El capitalismo tardío. Ediciones Era.
Marcuse, H. (2011). Entre hermenéutica y teoría crítica. Artículos 1929-1931. Editorial Herder. https://doi.org/10.2307/j.ctvt7x7b9
Marcuse, H. (2025) Sobre el carácter afirmativo de la cultura. En J. M Romero Cuevas, La teoría crítica en la era del nacionalsocialismo. Ensayos (1934-1941) (pp. 115-155). Editorial Trotta.
Marx, K. (1990). Mercancía y dinero. En Cristian Fazio, El capital: Crítica de la economía política (Tomo I, pp. 45–51). Editorial Progreso.
Moore, R. (2012). Digital reproducibility and the culture industry: Popular music and the Adorno–Benjamin debate. Fast Capitalism, 9(1). https://doi.org/10.32855/fcapital.201201.010.
Naredo, J. M. (2018). La ideología económica en la historia y el medio ambiente: Claves para un cambio de paradigma. En J. Riechmann, A. Matarán, & Ó. Carpintero (Coords.), Para evitar la barbarie. Trayectorias de transición ecosocial y de colapso (pp. 13–42). Editorial de la Universidad de Granada.
Szpilbarg, D., & Saferstein, E. (2014). El concepto de industria cultural como problema: Una mirada desde Adorno, Horkheimer y Benjamín. Calle 14: Revista de Investigación en el Campo del Arte, 9(14), 44–57. https://doi.org/10.14483/21450706.8048
Weber, M. (2004). La ciencia como vocación. En J. Abellán, El político y el científico (pp. 129–168). Alianza Editorial.
Wiggershaus, R. (2011). El ocaso. En La Escuela de Fráncfort. Fondo de Cultura Económica.