Hegemonia i governança en el capitalisme financeritzat

L’article caracteritza l’etapa actual del capitalisme a partir de la centralitat dels mecanismes especulatius basats en el capital fictici i els seus desenvolupaments en la totalitat de la reproducció de la vida. Identifica una relació simbiòtica entre la reproducció del capital i l’administració pública com a forma de recomposició del poder burgès en els últims 40 anys. Per a això, presenta una lectura de l’actual forma de relació entre l’Estat i la Societat Civil i la conformació de nous blocs de poder hegemònics. En aquesta relació, demostra l’existència de mecanismes de descentralització de l’estat stricto sensu a través de la composició de col·laboracions públic-privades amb empreses i Organitzacions No-Governamentals de la societat civil. En aquest context, es pregunta: quins són els límits i les potencialitats de l’enfortiment de la democràcia? Inspirat en la dialèctica negativa d’Adorno, l’article suggereix la hipòtesi de l’emergència d’una nova forma de governança social oposada a la governança hegemònica capitalista. Tenint en compte la resistència dels pobles de l’Amèrica del Sud en els seus territoris, que construeixen mecanismes propis de poder i sobirania per autodeterminar els seus destins, reflexiona sobre la possibilitat d’una governança popular, com anomena el filòsof Slavoj Žižek.