«(No) Future» Breu aproximació a les ressonàncies teòriques entre el pensament posfundacional i el metamodernisme

Com podem pensar el futur de la política? Com ho hem estat pensant fins ara? Quina epistemologia i teleologia marca el camí cap a societats obertes? On queda la democràcia quan sembla que estiguem davant d'un sistema automatitzat sord a les demandes socials? Com encausar el canvi polític? Des d'on? Aquestes i altres preguntes són el preàmbul d'un pensar que s'ha anat forjant les darreres dècades fins a prendre consistència en les corrents del posfundacionalisme i metamodernisme. Seran dues constel·lacions conceptuals que aborden la política (instituït) i el polític (instituent) i fins i tot certa futurològia inconclusa amb la qual reconèixer les limitacions de la política contemporània (política de partits, democràcia representativa...). La rellevància d'aquestes corrents recau en l'obertura necessària de la política després d'escoltar els processos instituents, les limitacions i bloquejos judicials i mediàtics, i la potencialitat d'un nou marc polític trobat en el metaxis del social i les seves demandes.