Subjectivitat, poder i rebel·lia breu conjectura sobre els nuclis existencials de la insurrecció actual

En aquest article es realitza una reflexió sobre els processos de subjectivació, les relacions de poder i l'emergència de diverses expressions i pràctiques de resistència de caràcter micropolític i micropoètic, en el context de la societat capitalista contemporània i els seus vectors estesos de semiotització funcional i corporativa. En aquesta lògica, es desenvolupa una primera anàlisi (no definitiva) dels diferents elements d'una sèrie de nuclis existencials oberts de la subjectivitat rebel o insubmisa, a partir dels quals es produeixen gestos i accions d'insurrecció multiforme de talant revolucionari, descolonitzador i antifeixista, que trenquen amb els ordres de realitat que implanten els grans aparells de subjectivació desplegats pel propi capitalisme en el món d'avui, i que rebutgen l’empitjorament de la reacció del sistema davant la proliferació d'aquells agenciaments crítics i antiautoritaris.