Ciudadans lliures, discursos lligats. A propòsit d’un text de Raoul Vaneigem.

La llibertat d’expressió té els seus riscos, sobretot quan es planteja en la seva versió més extrema, com és el cas de Raoul Vaneigem, defensor de la lliure circulació d’idees, inclús de les més descabellades i estúpides, per exemple, la propaganda nazi. Vaneigem creu que la pugna d’iedees en un escenari de la llibertat d’expressió és capaç de prevenir els riscos de que idees contràries a la humanitat circulin lliurement. En canvi, la restricció política de la llibertat d’expressió, per benintencionada que sigui, suposa majors riscos, perquè pot acabar perjudicant les llibertats particulars. L’autor de l’article accepta la desconfiança de Vaneigem envers els poders polítics i mediàtics, però critica la seva excesiva confiança en la pugna d’idees, perquè aquesta no es desenvolupa en les condicions d’igualtat imaginades per Kant, entre particulars disposats a discutir arguments, sinó que es dóna entre particulars que reben informació i corporacions que la generen en laboratoris mediàtics privats. Ja no es tracta de discursos lliures emesos per ciutadans lliures, sinó de discursos lligats per tal de que els ciutadans lliures no assoleixen el fons de realitat