Reflexions entorn la ciència i la cultura en un món globalitzat

El Fòrum 2004 va acollir la vuitena edició del Congrés Public Communication of Science and Technology (PCST) que va comptar amb la participació de destacats membres de la comunitat científica i d’institucions públiques i privades rellevants en l’àmbit de la ciència a nivell internacional. La reflexió pròpia del congrés PCST, que va ser la de com fer arribar, comunicar a la ciutadania els objectius, tendències i resultats de la investigació científica actual, es va incorporar a un Diàleg més ampli, que tenia per objectiu trobar punts d’acord entre els ponents sobre la difícil articulació entre el coneixement científic i la diversitat cultural en el món actual: el Diàleg anomenat Coneixement científic i diversitat cultural, al sí del Fòrum Barcelona-2004.
En relació a l’enfocament dels continguts d’aquest Diàleg voldríem esmentar dos aspectes. D’una banda, l’amplitud del tema de diàleg va impedir, voluntàriament o involuntària per part dels organitzadors, un tractament dels diversos temes amb la profunditat i rigor necessaris, la qual cosa va portar a una certa confusió en les conclusions, si més no quan aquestes s’observen des d’una perspectiva filosòfica. D’altra banda, aquesta mateixa amplitud, que no exhaustivitat dels temes tractats, ens porta a plantejar-nos moltes altres qüestions, algunes de les quals esdevenen crítiques per a poder aprofundir en la temàtica plantejada.
Els objectius d’aquest document “bipolar” són diversos; pretenem, en primer lloc, esbrinar les arrels històriques d’aquest propòsit integrador del Fòrum, i hem cregut rastrejar-les dins el verger il·lustrat de l’Enciclopèdia; en segon lloc, plantegem, des de diferents estils, argumentacions i fins i tot discursos lingüístics, la crítica del que considerem l’aspecte més confús de les conclusions oficials del Diàleg: el de l’articulació entre coneixement científic i coneixement tradicional/local/indígena; finalment també volem destacar algunes de les qüestions que el contingut d’aquest Diàleg deixa obertes per a la filosofia política i de la ciència; perquè creiem, amb Dewey i Rorty, que la tasca de la filosofia no és la de trobar noves solucions a problemes tradicionals, sinó aclarir “les idees de la gent respecte a les lluites socials i morals del seu temps”.
Els autors d’aquest article no hem buscat la juxtaposició harmònica d’enunciats ni, menys encara, la coincidència monòtona de tesis idèntiques; altrament, volem de forma deliberada un diàleg marcat per la tensió i la controvèrsia, que sigui testimoni precís i fefaent de la dificultat de portar a terme l’ideal de “diàleg horitzontal” entre comunitats culturals diverses, proposat pels ponents del Fòrum. El lector amatent ja sap, des d’ara, que pot llegir aquest article com si es tractés d’un “joc del llenguatge”, o bé a la manera del Rayuela de Cortázar.