Els desafiaments ètics de la filosofia transhumanista Anàlisi des de l’humanisme i el posthumanisme

Aquest treball examina els desafiaments ètics del transhumanisme des de les perspectives humanista i posthumanista, utilitzant un enfocament basat en l’anàlisi crítica de fonts especialitzades. En primer lloc, a partir de les crítiques de Timnit Gebru i Émile Torres, s’exploren les implicacions del transhumanisme actual, els seus vincles històrics amb l’eugenèsia i com pot perpetuar sistemes de discriminació i exclusió. Tot seguit, s’aborda la proposta d’un transhumanisme ètic defensada per James Hughes, que advoca per la igualtat i la democràcia mitjançant el concepte de llibertat morfològica. Aquestes idees es contrasten amb les preocupacions d’autors humanistes com Andrea Maccarini, que alerta sobre la pèrdua de llibertat i igualtat inherent a l’ús de tecnologies transhumanistes. Finalment, s’analitza la crítica posthumanista de Francesca Ferrando i Donna Haraway, que sostenen que els defectes ètics del transhumanisme —i de qualsevol filosofia humanista— només es poden superar eliminant l’antropocentrisme i els binarismes propis de l’humanisme. No obstant això, aquesta postura és qüestionada des d’una reformulació de l’humanisme proposada pel sociòleg Douglas V. Porpora. El treball conclou que un transhumanisme ètic i democràtic és improbable en el context de les actuals desigualtats socials, llevat que es produeixi un canvi radical en el sistema socioeconòmic que garanteixi realment un accés equitatiu a les tecnologies transhumanistes.