L’Estat Ètic i l’Estat Poiètic

Aquest article aborda l’escissió interna de l’Estat Democràtic de Dret a partir de l’oposició entre l’Estat Ètic, fonamentat en la legitimació racional del poder pel seu origen, legalitat i finalitat, i l’Estat Poiètic, caracteritzat per la instrumentalització tecnocràtica d’allò polític en nom d’allò econòmic. En el marc de l’Estat contemporani, la sobirania popular és desplaçada cap a un aparell burotecnocràtic que ostenta la decisió política sense legitimitat democràtica. A través d’un recorregut iusfilosòfic centrat en la confrontació entre la llibertat i el poder, es reflexiona sobre com l’Estat Ètic Mediat ha estat subjugat per la racionalitat poiètica, que privilegia el sistema de necessitats ja indicat per Hegel. L’argument central consisteix a demostrar que la pèrdua de la dimensió ètica del poder i la seva subordinació a la lògica de la producció econòmica generen una forma de poder il·legítim, alienat i potencialment autocràtic. Des d’aquesta visió, es pretén denunciar el buidatge del principi democràtic de participació en el poder polític i, com a conseqüència, l’erosió de l’Estat Democràtic de Dret com a ordre de llibertats objectivades. Finalment, tot i que la tècnica és necessària, no pot usurpar l’exercici sobirà del poder polític, que ha d’orientar-se per la universalitat del bé comú, o millor dit, per l’ètica.