La novela rosa como mascarada de la muerte de lo social: Concha Linares Becerra y María Mercedes Ortoll

elabora Baudrillard s'assenta en la construcció del femení com l'informe, el silent, allò presocial que no té presència pròpia. La dona es veuria, d'esta manera, confinada a l'estat del silenci, donada la seua incapacitat per a superar l'etapa de l'espill, de la imitació i d'entrar, d'esta manera, en l'espai social del llenguatge. Es tractaria, en suma, de la representació última del buit del significat, tal com l'entén Baudrillard. El present article pretén posar en relació la teoria de Baudrillard sobre la mort del social, i la resposta posterior que esta ha rebut per part de la crítica feminista, amb dos novel·les del gènere rosa del primer franquisme escrites per Concha Linares Jònega i María Mercedes Ortoll.