La paraula inhabitable: Sarah Klassen i Simone Weil

Este article analitza el sext llibre de la poeta canadenca Sarah Klassen, Simone Weil: Songs of Hunger and Love (1999), una col•lecció de poemes i breus peces en prosa on l'autora presta la seua primera persona a Simone Weil, filòsofa francesa i mística recelosa del misticisme. Partint de la descripció de W.W Meissner del fet místic com inefable, intuïtiu i lliure de les coordenades d'espai i temps, argument que Weil no va participar d'esta experiència. Per un costat no va deixar d'escriure, com va fer Sant Tomàs d'Aquino després de la seua unió amb Déu. I, d'un altre, va tractar de creure en l'existència de Déu a partir de criteris ancorats en l'orde de la realitat. Klassen, no obstant això, obeint a la tradició mennonita en què s'educa, entra intuïtivament en Weil, convertint l'experiència de la francesa en una experiència mística i transformant-se, en el procés d'escriptura, en la mística que Weil no va ser.