La política com a encontre i respons-habilitat. Aprendre a conversar amb els Altres enigmàtics
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Partint de la qüestió que planteja què podria ser la política del nou materialisme feminista, aquest article aborda les possibilitats derivades de (re-)conceptualitzar allò polític en termes d’encontres i involucrament (no principalment com a matèria d’elecció i decisió, sinó com «l’única manera d’imaginar-nos que podem sobreviure» (Bernice Johnson Reagon). En aquesta època de normes antropocèntriques hegemòniques d’allò polític (David Scott), veig importants contribucions de nous materialismes (feministes) en el desafiament de reconsiderar les nostres maneres de trobar-nos amb els Altres (humans i més que humans). «Altres» que, sense atenir-se necessàriament a les regles del joc, són tanmateix forces agentives. El reconeixement de la nostra dependència fonamental com a éssers vivents embullats en mons humans i més-que-humans proporciona motius ètics per a treballar en maneres de trobar «Altres» que accepten i fins i tot reben bé el fet que les nostres certituds no romandran estables en el procés. Proposo una lectura del replantejament antifundacionalista que fa Judith Butler de les nocions humanistes d’intencionalitat i agència política a través de la crítica, per part de Karen Barad, de la seva atribució del dinamisme i la historicitat de la matèria únicament a l’agència de la llengua o la cultura. Suggereixo que el replantejament de la subjectivitat política que fa Butler pugui ser reactivat i polit tenint en compte la crítica de Barad mitjançant una revisió de la reivindicació de Butler que la matèria és «un “això que” que provoca i causa». Sostinc que això confon tota distinció clara entre passivitat i activitat, i així es dóna lloc a una transformació de la nostra comprensió de la subjectivitat i l’agència en termes d’estar-amb i respondre a la manera d’abordar l’enigmàtic tema de l’altre (Basile).
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Hanna Meissner, Technische Universität
Ajudant postdoctoral al Centre d’Estudis de la Dona i el Gènere (ZIFG)
Technische Universität (Berlín)Articles similars
- Franziska Aigner, Katja Čičigoj, Sobre la diferència que marca la diferència i com hi ha coses que arriben a ser rellevants i altres que no. L’agència i la subjectivitat política en el nou materialisme feminista de Karen Barad , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Jaime del Val, Cossos frontera. Imperis i resistències en el post-postmodernisme , Artnodes: Núm. 6: (Novembre 2006). NODE 6. Organicitats (coord.: Pau Alsina)
- Lev Manovich, L'avantguarda com a programari , Artnodes: Núm. 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- Jamie Allen, I si això fos el que sembla? Art que imita la vida i pràctica artística tecnològica , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Sandra Alvaro, Topologies de l'art en l'era de la informació , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Ricardo González-García, Entre fakes i factoids: la condició d’allò fals en la difusa esfera de l’art contemporani després de l’era de la postveritat , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Joan Soler-Adillon, El material intangible de l'art interactiu: agència, comportament i emergència , Artnodes: Núm. 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Ivan Flores Arancibia, Begonya Saez Tajafuerce, El trauma d’allò inert. Apunts per a una nova parasitologia , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Cristina Albu, Cinc graus de separació entre l'art i els nous mitjans: projectes d'art i tecnologia amb la perspectiva de la crítica , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Won Jeon, Les fronteres que ens constitueixen: Paràsits i la il·lusió del solipsisme en temps de pandèmia , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.