Al principi, estava l’analògic. Una història alternativa dels començaments de l’art computacional

Des de finals de la dècada de 1960, la historiografia de l’art computacional ha estat desenvolupant un cànon que s’està ampliant progressivament. No obstant això, aquest cànon revela punts cecs significatius, especialment a causa de l’èxit predominant dels ordinadors digitals, la qual cosa fa que l’art computacional s’identifiqui gairebé exclusivament amb la tecnologia digital. Aquesta identificació passa per alt altres classes significatives de computadores, en particular els sistemes analògics i híbrids, deixant sense reconèixer les contribucions, les obres d’art i les idees de molts pioners del camp. En conseqüència, la història de l’art creat amb ordinadors analògics i híbrids segueix sense explorar-se en gran manera tant en la història de l’art com en l’arqueologia dels mitjans.

Aquest article pretén il·luminar aquest capítol relativament fosc de la història presentant a les persones i projectes que utilitzaven ordinadors analògics, aprofitant fonts històriques prèviament desconegudes. L’objectiu és subratllar la importància històrica d’una tecnologia l’interès per la qual està actualment experimentant un ressorgiment en el camp de la informàtica.

Les troballes revelen que abans de l’arribada dels experiments artístics amb ordinadors digitals, els ordinadors analògics eren objecte d’una exploració pionera. El funcionament intuïtiu en temps real dels ordinadors analògics va ser un avantatge únic, ja que va presagiar una relació home-màquina que ara és comuna amb la tecnologia digital.

La narrativa de l’ordinador analògic constitueix un domini essencial per a comprendre la diversitat de tecnologies informàtiques a l’inici de l’era informàtica. Malgrat l’escassetat de fonts que documenten aquests esforços artístics, aquest article serveix com una crida a l’acció per a continuar investigant en aquesta àrea descurada.