fotografia especulativa un intent (assaig) de visibilització (manifest)

Aquest assaig i manifest defineixen la fotografia especulativa des d’una perspectiva històrica i a través de la poètica pràctica, com a fotografia que integra elements fantàstics i experimentals tant en els seus temes com en els seus processos. Aquesta fotografia és encara més urgent en un moment en el qual la intel·ligència artificial (IA) generativa i la fotografia computacional estan portant la fotografia a un punt mort de realisme fabricat però generalitzat. El text defineix la fotografia especulativa en els seus aspectes semiòtics i de teoria de la informació, descriu una taxonomia de qualitats especulatives en la fotografia juntament amb exemples de fotògrafs i comunitats fotogràfiques que les practiquen, i presta especial atenció a les subcultures contemporànies de la reutilització de la càmera digital (digicam) de principis de la dècada de 2000 i a les redefinicions popculturals d’«estètica» d’internet. Encara que les teories i definicions de la fotografia especulativa han existit des de la dècada de 1970, estan disperses i cobreixen només certs aspectes del concepte més ampli proposat aquí. Aquest document argumenta que la fotografia especulativa rebutja l’empiricisme i les nocions de veritat mentre practica un art del «mitjà» en els seus significats més literals: físic, artístic i espiritual.