Narratives antropològiques de l’alteritat maquínica en les albors de les teories posthumanes i transhumanes. Una primera aproximació des del cinema i les sèries streaming

Main Article Content

Sonia 1972 Ríos Moyano
https://orcid.org/0000-0002-5727-3507
Leticia Crespillo Marí
https://orcid.org/0000-0001-8367-6580
Javier 1979 González Torres
https://orcid.org/0000-0001-9983-6657

Aquest assaig té com a objectiu l’anàlisi narrativa de les representacions contemporànies més paradigmàtiques d’autòmats, robots, androides/ginoides, cíborgs o replicants existents en els àmbits cinematogràfic i televisiu. Per mitjà de diferents tècniques –com el Matte Painting, 3D, VFX, CGI o Motion Capture–, els exemples triats provoquen la distopia més inquietant i esquinçadora possible: la de l’humà-no humà; uns engendres els cossos dels quals es rendeixen a la voluntat del mateix artifici, tendint en alguns casos cap a la transformació final en un algorisme complex. Per a això, s’han seleccionat una sèrie de títols mitjançant els quals explorarem diferents vies: tant la transposició corporal d’allò diferent en una sèrie d’univers(os) futur(s) imaginat(s) com la desconstrucció de la realitat-real, font de tot món alternatiu –metavers–; així com la dissociació d’identitats, element que implica el primer pas cap a la desconstrucció total de l’ésser, cobrant forma sota els paràmetres narratius, iconogràfics i estètics del cinema. Per a això, s’ha optat per l’aplicació d’una metodologia analíticoestructuralista i interpretativa, pròpia de la disciplina de les arts i les humanitats. El seu desenvolupament conduirà al plantejament d’una conclusió suggestiva procedent de l’estudi textual d’aquestes presències: l’existència d’una profecia singular en la qual l’ésser humà, que ja no ho és tant, pot eternitzar-se per així vèncer la seva obsolescència natural i biològica atorgada des del seu naixement tradicional.

Paraules clau:

Llenguatge Cinematogràfic, Plataformes streaming, Cultura Visual, Iconografia, Canvi Tecnològic, Autòmats

Article Details

Com citar
Ríos Moyano, Sonia 1972 et al. “Narratives antropològiques de l’alteritat maquínica en les albors de les teories posthumanes i transhumanes. Una primera aproximació des del cinema i les sèries streaming”. Artnodes, no. 32, pp. 1-9, doi:10.7238/artnodes.v0i32.411228.
Biografies de l'autor/a

Sonia 1972 Ríos Moyano, Universitat de Màlaga

Professora titular d’Història de l’Art de la Universitat de Màlaga, on imparteix assignatures relacionades amb el disseny i disseny editorial en diferents títols de la Universitat de Màlaga. Pertany al grup HUM 130 (UMA), i ha coordinat i col·laborat en més d’una desena de projectes d’innovació educativa. Va obtenir el premi «A la innovación, calidad y buenas prácticas docentes», Premi a la millor docent en la Facultat de Filosofia i Lletres en la categoria general (Universitat de Màlaga, 2019). Actualment, és investigadora de quatre projectes de recerca de temàtica variada: un sobre estampa i cultura visual; un sobre elaboració de materials audiovisuals per a la formació docent; i dos sobre solucions tecnològiques en l’àmbit de les ICC. És codirectora de la revista Eviterna, secretària de redacció de la revista Boletín de Arte i editora de la revista Proyecta 56. Ha exercit diferents càrrecs de gestió, des de secretària acadèmica de departament fins a coordinadora del títol de graduat o graduada en Història de l’Art (2013-2015), a més de càrrecs de representació des de l’any 2013 fins a l’actualitat. Des de l’any 2004 investiga sobre temes que aborden múltiples aspectes del disseny des de la perspectiva i la metodologia de l’historiador de l’art, a més d’altres temes afins com la fotografia publicitària, la comunicació visual o la indústria editorial, i uns altres en coautoria entorn a estudis iconogràfics, cultura audiovisual, didàctica de les ciències socials o la il·lustració. Té nombrosos capítols de llibres, articles i aportacions a congressos que així ho testifiquen.

Leticia Crespillo Marí, Universitat de Màlaga

Doctora en Història de l’Art (2015) i diplomada en Turisme (2009) per la Universitat de Màlaga. Va cursar el màster en Desenvolupaments Socials de la Cultura Artística (UMA) i màster en Patrimoni Virtual (Virtualització i Restauració del Patrimoni) de la Universitat d’Alacant (2019-2020). Forma part de diversos grups de recerca dirigits per la Dra. Nuria Rodríguez Ortega, com a investigadora.  Des de febrer de 2019 és investigadora contractada del Departament d’Història de l’Art de la UMA. És especialista en virtualització del patrimoni i restauració virtual. Ha participat com a ponent en diversos congressos i seminaris relacionats amb la cultura visual i les noves tecnologies en l’àmbit del museu. Ha escrit articles relacionats amb les possibilitats que la realitat virtual i el 3D ofereixen a l’àmbit de la recepció de l’art, sobretot, en relació amb manifestacions de caràcter intangible (presència, percepció, desenvolupament emocional, coparticipació en l’obra, psicologia i fenomenologia de la percepció individual).

Javier 1979 González Torres, Fundació Victoria

Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Màlaga (excel·lent cum laude, 2016). La seva labor investigadora se centra en l’edat moderna, destacant l’estudi de l’arquitectura, les arts plàstiques i decoratives, iconografia, iconologia i simbologia; en l’era tecnològica actual, analitzant la cultura visual i les diferents vies de la creació plàsticoedificatòria, mitjans de masses i xarxes socials; en innovació docent; i en construcció social de gènere. És professor del Departament de Ciències Socials de la Fundació Victoria (Màlaga) des de 2003, institució de la qual depèn l’Institut Santa Rosa de Lima, en el qual imparteix docència en batxillerat. En aquest centre, està adscrit al grup d’innovació educativa, impulsant la renovació metodològica i experiencial dels ensenyaments lligats a l’art i a les humanitats. En l’àmbit universitari, és membre del grup de recerca HUM362 (UGR) i dels PIES-UMA 102 i 146. Des del curs 2016/2017, exerceix labors de tutor de pràctiques del màster de Professorat d’ESO, Batxillerat i FP (especialitat de Ciències Socials), impartit per la Universitat de Màlaga i la Conselleria d’Educació de la Junta d’Andalusia. Des de 2019 és editor de la revista Eviterna, publicació sostinguda per UMA-Editorial.

Referències

Aqueveque Tillería, Leopoldo. «Transhumanismo e Inteligencia Artificial: el problema de un límite ontológico». Griot: Revista de Filosofia, Amargosa, vol. 22, n.º 1, (2022): 59-67. DOI: https://doi.org/10.31977/grirfi.v22i1.2539

Aguilar García, Teresa. Ontología Cyborg: el cuerpo en la nueva sociedad tecnológica. Barcelona: Editorial Gedisa, 2009.

Aguirre-Gaitán, Leonardo Andrés. Reflejos de un futuro para nosotros: análisis de los conceptos de Alteridad, Distopía y Red en Nier: Autómata. Trabajo de grado. Bogotá: Universidad pedagógica Nacional, 2022. http://repository.pedagogica.edu.co/bitstream/handle/20.500.12209/16887/Reflejos%20de%20un%20Futuro%20para%20Nosotros.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Andrade, Ricardo. «Los sueños de la inmortalidad engendran máquinas: desesperación, ciberproneteismo y transhumanismo». Ethika+, n.º 5, (2022): 119-138. DOI: https://doi.org/10.5354/2452-6037.2022.66221

Barceló, Mikel. La Ciencia Ficción. Barcelona: Editorial UOC, 2008.

Bonachera García, Ana Isabel. «Vida artificial: el ciborg, representación posmoderna de nuestras ansiedades». Revista de Filología de la Universidad de la Laguna, n.º 35, (2017): 51-72.

Coto Mengido, Beatriz. Salvajes, ciborgs y alianzas multiespecie. Nuevos imaginarios para inapropiadas/inapropiables. Tesis. Granada: Universidad de Granada, 2018. https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=180102

Cuadrado Alvarado, Alfonso. «El imaginario de la creación de vida artificial y los personajes virtuales. Comunicación». Revista Internacional De Comunicación Audiovisual, Publicidad Y Estudios Culturales, vol. 1, n.º 2, (2022): 13-27.

Diéguez Lucena, Antoni. Transhumanismo. La búsqueda tecnológica del mejoramiento humano. Barcelona: Herder, 2017.

Domingo Moratalla, Tomás. «Transhumanismo: entre ideología y la antropología. Una mirada cinematográfica». Iglesia Viva: revista de pensamiento cristiano, n.º 281, (2020): 43-62.

Durán Castro, Mauricio. «Cuerpo y cine. El cuerpo en el cine y el cuerpo del cine». Arkadin: Estudios sobre cine y artes audiovisuales, n.º 5, (2016): 56-71.

Ferrer Ventosa, Roger. «El artista demiúrgico. Creación de vida autónoma: de las estatuas animadas a los autómatas, homúnculos y replicantes». Anales del instituto de investigaciones estéticas, vol. 34, n.º 120, (2022): 119-154. DOI: https://doi.org/10.22201/iie.18703062e.2022.120.2772

Garrido Merchán, Eduardo César. “Transhumanismo y conciencia fenoménica”. Relectiones: Revista Interdisciplinar de Filosofía y Humanidades, (2021). DOI: https://doi.org/10.32466/eufv-rel.2022.9.744.109-126

Gayozzo Huamanchumo, Piero Arturo. «Singularidad tecnológica y transhumanismo». Teknokultura: Revista de Cultura Digital y Movimientos Sociales, vol. 18, n.º 2, (2021): 195-200. DOI: https://doi.org/10.5209/tekn.74056

Koval, Santiago. «Convergencias tecnológicas en la era de la integración hombre-máquina». Razón y Palabra, n.º 75, (2011): 1-17.

López Corredoira, Martín. «Materialismo, mecanicismo y transhumanismo». Naturaleza y Libertad: Revista de estudios interdisciplinares, n.º 12, (2019): 179-190.

Martinho-Truswell, Antone. «To automate is human». AEON (2018). https://aeon.co/essays/the-offloading-ape-the-human-is-the-beast-that-automates

Mayor, Adrienne. Gods and robots. Myths, machines, and ancient dreams of technology. Princeton: University Press, 2018. DOI: https://doi.org/10.1515/9780691185446

Méndez Pérez, Francisco Javier. «El sueño del cíborg». Revista Telos. Fundación Telefónica, n.º 111, (2019): 94-101.

Merlos, Marisa Adriana. Imaginando el cuerpo del futuro. La figuración del cuerpo en el Cine de Ciencia Ficción. Autómatas. El Robot, el androide y el ciborg. Tan parecido, tan diferente. Buenos Aires: Universidad de Buenos Aires, 2005.

Moñux Chércoles, Diego. Historia de la Automática. Una introducción al estudio de los autómatas y el control desde la historia de la tecnología. Valladolid: Universidad de Valladolid, 2001.

Moreno Serrano, Fernando Ángel. «El monstruo prospectivo: el otro desde la ciencia ficción». Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica, n.º 20, (2001): 471-496. DOI: https://doi.org/10.5944/signa.vol20.2011.6275

Piedra Alegría, Jonathan. «Transhumanismo: hacia un nuevo cuerpo». Daimon: Revista Internacional de Filosofía, sup. 5 (2016): 489-495. DOI: https://doi.org/10.6018/daimon/270011

Ryan, Marie-Laure. La narración como realidad virtual: la inmersión y la interactividad en la literatura y en los medios electrónicos. Barcelona: Planeta, 2004.

Serra, Miquel Ángel. «Human enhacement and functional diversity: Ethical concerns of emerging technologies and transhumanism». Mètode Science Studies Journal, n.º 12, (2021): 61-67. DOI: https://doi.org/10.7203/metode.12.20676

Suárez, Claudia (2022). «Cíborgs ficticios y reales: notas sobre literatura, cine, tecnociencia y psicoanálisis». Ética & Cine, vol. 12, n.º 2, (2022): 45-54. DOI: https://doi.org/10.31056/2250.5415.v12.n2.38327

Telotte, Jay P. El cine de Ciencia Ficción. Madrid: Ediciones Akal, 2012.

Articles similars

<< < 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.