Sensible al código. Transferències metodològiques entre sabers ancestrals i nous mitjans per a la dividuació

Main Article Content

Fernando Portal
https://orcid.org/0000-0001-8945-3281
María Jesús 18-08-1987 Schultz
https://orcid.org/0000-0001-5783-5963

Aquest article recull l’experiència de la recerca artística basada en la pràctica Sensible al código, que explora, a través de la producció d’obres artístiques, cosmologies no occidentals com a base per a l’aplicació d’algorismes d’aprenentatge maquínic. Això té com a objectiu explorar metodologies de creació artística que integrin sabers ancestrals com a base per al desenvolupament i la preservació de tecnodiversitats, en el context de la proposta cosmotècnica de Yuk Hui.


Per fer-ho, l’article comença caracteritzant la cosmologia i els rituals propis de l’ontologia relacional del poble shipibo-konibo a l’Amazònia, des d’una visió informada pel perspectivisme de Viveiros de Castro i l’animisme dividualista de Bird-David.


Aquests rituals són desplegats com un mètode, des d’una anàlisi informada per la teoria dels mitjans i l’antropologia, que després s’aplica a procediments d’aprenentatge maquínic i en la materialització de les imatges obtingudes, a través de consideracions artístiques de les seves propietats físiques, visuals, tàctils i sonores. Finalment, la reflexió informada per la interacció corporal amb aquestes obres i l’agencialitat dels materials ens oferirà com a conclusió la possibilitat de reposicionar-nos com a integrants d’un flux continu d’intercanvi d’energia, habilitant l’especulació sobre el potencial d’aquestes transferències per provocar bifurcacions cosmotècniques.

Paraules clau
aprenentatge maquínic, nou animisme, cosmotècniques llatinoamericanes, cosmovisions amazòniques, recerca basada en pràctica

Article Details

Com citar
Portal, Fernando; and Schultz, María Jesús 18-08-1987. “Sensible al código. Transferències metodològiques entre sabers ancestrals i nous mitjans per a la dividuació”. Artnodes, no. 31, pp. 1-12, doi:10.7238/artnodes.v0i31.402823.
Biografies de l'autor/a

Fernando Portal, Universidad de las Américas, Xile

Arquitecte i màster en Arquitectura per la Pontificia Universidad Católica (2004), master of science de Pràctiques Crítiques, Curatoriales i Conceptuals en Arquitectura de la Universitat de Colúmbia (2012). El seu treball com a artista i investigador s’ha centrat en les relacions entre disseny, performance i política. Relacions que han estat explorades a través de la formació i el desenvolupament de projectes col·lectius inter- i transdisciplinaris, com ara la Cooperativa URO1, i el col·lectiu artístic Mil M2. Com a acadèmic, ha exercit com a docent de pregrau i postgrau, i a més va ser coordinador de l’Arxiu d’Originals FADEU de la Pontificia Universidad Católica entre 2014 i 2017. Actualment, és professor associat a la Universidad de las Américas, on dirigeix el Nucli Llenguatge i Creació. El seu treball com a artista ha estat presentat i desenvolupat en festivals, fires, galeries, biennals, museus i residències a Amèrica i Europa. La seva obra forma part de les col·leccions del Museu de la Memòria i els Drets Humans, el Centre de Documentació de les Arts Visuals (CEDOC) del Centre Nacional d’Art Contemporani i del Museu de la Solidaritat Salvador Allèn, entre altres.

María Jesús 18-08-1987 Schultz, Universidad de las Américas, Xile

Llicenciada en Arts Plàstiques a la Universitat de Xile (2014) i màster en Estudis de la Imatge a la Universitat Alberto Hurtado (2019). Actualment exerceix com a artista, investigadora i docent. El 2021 va participar de la residència artística del Nucli de Llenguatge i Creació UDLA amb el projecte Sensible al código, que explora l’ús creatiu d’aprenentatge maquínic i sistemes físics interactius per promoure experiències que semblen excedir les nostres possibilitats sensorials i interpretatives. Com a investigadora, va treballar el 2019 i el 2020 en l’assessoria tècnica del projecte del Fondecyt Imágenes invisibles, dirigit per Claudio Celis. En conjunt, van publicar tres articles en revistes indexades i van desenvolupar el web imaginacionmaquinica.cl. L’any 2021 van participar a l’Ars Electronica Garden Valdivia amb la secció Data Extractivism. Com a docent, imparteix classes universitàries des del 2015 en arts visuals, teoria de l’art, enginyeria en disseny i arquitectura a Santiago i Talca, a Xile.

Referències

Acosta, Ignacio. «On Cooper». Cooper Geographies (2018): 29-32. México: Editorial RM.

ACT (Programa Arte Ciencia y Tecnología), UNAM. «Bárbara Santos: La curación como tecnología». Vídeo de YouTube, 1h 38m, 2020. https://www.youtube.com/watch?v=PmMK9FUx4cM&t=3s&ab_channel=ProgramaACT.

Allado-McDowell, K y Ben Vickers. «Introduction». En: Atlas of Anomalous AI, editado por Ben Vickers y K Allado-McDowell, 9-28. Londres: Ignota, 2020.

Belaúnde, Luisa Elvira. «Diseños materiales e inmateriales: La patrimonialización del kené shipibo-conibo y de la ayahuasca en el Perú». Mundo Amazónico, no. 3 (2012): 123-46.

Bird-David, Nurit. «“Animism” Revisited». Current Anthropology, vol. 40, no. s1 (1999): 67-91. DOI: https://doi.org/10.1086/200061.

Bolter, David Jay y Richard Grusin. «Inmediatez, hipermediación, remediación». CIC. Cuadernos de Información y Comunicación, vol. 16 (2011): 29-57. DOI: https://doi.org/10.5209/rev_CIYC.2011.v16.2.

Candy, Linda y Ernest Edmonds. «Practice-Based Research in the Creative Arts». Leonardo, vol. 51, no. 1 (2018): 63-69. DOI: https://doi.org/10.1162/LEON_a_01471.

Celis, Claudio y María Jesús Schultz. «Notes on an Algorithmic Faculty of the Imagination». Anthropocenes – Human, Inhuman, Posthuman, vol. 2, no. 1 (2021): 1-13. DOI: https://doi.org/10.16997/ahip.1016.

Coto, Sebastián. «Imaginación y técnica en Vilém Flusser». Tesis de magíster. Universidad de Costa Rica, 2022.

Deleuze, Gilles. Cinema 1: The Movement-Image. Minnesota: University of Minnesota Press, 1986. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350251977.

Deleuze, Gilles. «Postscript on the Societies of Control». October, no. 59 (invierno) (1992): 3-7.

Durrant, Sam. «Animist Engagements: Creativity, Ecology and Indigeneity». Universidad de Leeds, 2019. https://ahc.leeds.ac.uk/english/dir-record/research-projects/1433/animist-engagements-creativity-ecology-and-indigeneity-sadler-seminar-series-2019-20.

Espino, Gonzalo. «Literatura indígena amazónica Shipibo-conibo y el kené de la palabra de Lastenia Canayo». Estudios folológicos, no. 62 (2018): 247-67. DOI: https://doi.org/10.4067/S0071-17132018000200247.

Flusser, Vilém. Towards a Philosophy of Photography. Londres: Reaktion Books, 2000.

Flusser, Vilém. The Surprising Phenomenon of Human Communication. Londres: Metaflux Publishing, 2016a.

Flusser, Vilém. «Una nueva facultad de la imaginación». En: Vilém Flusser y la cultura de la imagen. Textos excogidos, editado por Breno Onetto, 119-32. Valdivia: Ediciones Universidad Austral de Chile, 2016b.

Flusser, Vilém. «¿Qué es la comunicación?» En: Vilém Flusser y la cultura de la imagen. Textos escogidos, editado por Breno Onetto. Valdivia: Ediciones Universidad Austral de Chile, 2016c.

Gehbart-Sayer, Angelika. «The geometric designs of the shipibo-conibo in ritual context». Journal of Latin American Lore, vol. 11, no. 2 (1985): 143-75.

Gell, Alfred. «The technology of enchantment and the enchantment of technology». En: Anthropology, Art and Aesthetics, editado por J Coote y A Shelton, 40-67. Oxford: Clarendon Press, 1992.

Gell, Alfred. Art and agency: An anthropological theory. Oxford: Oxford University Press, 1998.

Gell, Alfred. Arte y agencia. Una teoría antropológica. Buenos Aires: Sb editorial, 2016.

González, Paola. «La tradición de arte chamánico shipibo-conibo (Amazonía peruana) y su relación con la cultura diaguita chilena». Boletín del Museo Chileno de Arte Precolombino, vol. 21 no. 1 (2016): 27-47. DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-68942016000100003.

Goskar, Tehmina. «Swansea». Cooper Geographies, no. 97 (2018). México: Editorial RM.

Harvey, Graham. «Introduction». The Handbook of Contemporary Animism, (2013): 1-12. Londres: Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315728964.

Holbraad, Martin y Morten Axel Pedersen. The Ontological Turn. An Anthropological Exposition. Cambridge: Cambridge University Press, 2017. DOI: https://doi.org/10.1017/9781316218907.

Hui, Yuk. «Cosmotécnica como cosmopolítica». En: Fragmentar el futuro. Ensayos sobre la tecnodiversidad, editado por Yuk Hui, (2020a): 41-64. Buenos Aires: Caja Negra Editora.

Hui, Yuk. «¿Qué comienza después del fin de la Ilustración?» En: Fragmentar el futuro. Ensayos sobre la tecnodiversidad, editado por Yuk Hui, (2020b): 65-84. Buenos Aires: Caja Negra Editora.

Instituto Nacional de Cultura del Perú. Resolución Directoral Nacional no. 540. Lima, 2008a. http://administrativos.cultura.gob.pe/intranet/dpcn/anexos/41_1.pdf?1566927.

Instituto Nacional de Cultura del Perú. Resolución Ministerial no. 836. Lima, 2008b. http://administrativos.cultura.gob.pe/intranet/dpcn/anexos/47_1.pdf?8991634.

Io, Danae. «What if technology were a prayer? Interview with Kenric McDowell». En: Schemas of Uncertainty, editado por: Callum Copley y Danae Io, (2018): 57-70. Amsterdam: PUB & Sandberg Instituut.

Karras, Tero, Samuli Laine, Miika Aittala, Janne Hellsten, Jaakko Lehtinen y Timo Aila. «Analyzing and Improving the Image Quality of StyleGAN». 2020 IEEE/CVF Conference on Computer Vision and Pattern Recognition (CVPR), (2020): 8107-8116. DOI: https://doi.org/10.1109/CVPR42600.2020.00813.

Levi, Primo. El sistema periódico. Barcelona: Ediciones Península, 2019.

Lewis, Jason Edward, Noelani Arista, Archer Pechawis y Suzanne Kite. «Making kin with the machines». En: Atlas of Anomalous AI, editado por: Ben Vickers y K Allado-McDowell, (2020): 40-51. Londres: Ignota.

Lo, Edwin. «Entrevista sobre tecnodiversidad: una conversación con Yuk Hui». Research Network for Philosophy and Technology, (2020, 27 de julio). http://philosophyandtechnology.network/3939/entrevista-sobre-technodiversity-una-conversacion-con-yuk-hui/

Marco, Tarsicio Vanegas y Libardo Bolívar. «Conclusiones de las entrevistas». En: Curación como tecnología. Basado en entrevistas a sabedores de la Amazonía, editado por Bárbara Santos, (2019): 97-100. Bogotá: Instituto Distrital de las Artes - Idartes.

Morrison, Kenneth M. «Animism and a proposal for a post-Cartesian anthropology». En: The Handbook of Contemporary Animism, editado por Graham Harvey, (2013): 38-52. Nueva York: Routledge.

Parikka, Jussi. «New Materialism as Media Theory: Medianatures, and Dirty Matter». Communication and Critical/Cultural Studies, vol. 9, no. 1 (2012): 95-100. DOI: https://doi.org/10.1080/14791420.2011.626252.

Rubio, Roberto. «Acerca del carácter medial de las imágenes. Análisis crítico de los planteos de Hans Beltin». En: Rituais da percepção, editado por Adalberto Müller y Axel Martoni, (2019): 71-87. Río de Janeiro: Oficina de Raquel.

Santos, Bárbara. «Piedras eléctricas. Entrevista a Davi Kopenawa (etnia yanomami)». En su: Curación como tecnología. Basado en entrevistas a sabedores de la Amazonía, (2019): 44-51. Bogotá: Instituto Distrital de las Artes - Idartes.

Stevens, Anna. Woven songs of the Amazon. Vídeo, 54 min. Perú: Green Spider Films, 2006.

Torrez, Sebastián A. «Percepción técnica». En: Glosario de filosofía de la técnica, editado por Diego Parente, Agustín Berti, y Claudio Celis, (2022): 381-85. Buenos Aires: La Cebra.

Viveiros de Castro, Eduardo. «Exchanging Perspectives. The Transformation of Objects into Subjects in Amerindian Ontologies». En: Animism, editado por Anselm Franke, (2010): 227-43. Berlín: Stenberg Press.

Articles similars

<< < 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.