NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani

La tecnologia digital, que apareix en els anys vuitanta i es consolida en la dècada següent amb l’anomenada «tercera revolució industrial», ha transformat no solament el nostre entorn quotidià, sinó també la forma com produïm i experimentem l’obra artística. L’art digital, una subcategoria de l’anomenat art dels nous mitjans, presenta múltiples formes i està en contínua evolució, paral·lela als dispositius que la possibiliten; però la seva comercialització en el mercat de l’art contemporani resulta complexa, perquè les obres digitals presenten una sèrie de característiques, com ara la desmaterialització, l’obsolescència i la reproductibilitat, que poden ser considerades poc rendibles pels col·leccionistes.

Malgrat això, en els darrers mesos la venda d’algunes obres d’art digital, a què nombrosos textos es refereixen amb el nom de criptoart, han augmentat notablement i han assolit les primeres xifres milionàries a les cases de subhastes. L’èxit comercial d’aquestes peces es deu al fet que, juntament amb l’arxiu de l’obra, inclouen un tipus de certificat criptogràfic, els non-fungible-tokens o NFT, que recullen les dades de l’obra i les inscriuen en una cadena blockchain, fet que transforma una obra múltiple i difusa en un ítem digital únic i traçable, la propietat del qual es pot transmetre com es faria amb qualsevol altre objecte del món offline. Tot i que, en principi, afavoreixen la creació i la venda de l’art digital, els NFT presenten les seves pròpies problemàtiques, relacionades sobretot amb el seu accés, ús i sostenibilitat; són els NFT una eina permanent o només un mètode d’especulació passatger?, com afecta aquesta certificació la propietat i els drets d’autor?, és possible i resultarà sostenible emprar-los com a estratègia per a la preservació de les obres digitals?

En aquest article, es duu a terme una anàlisi de les principals característiques i problemes de l’art digital en sentit general, i també de les solucions i preocupacions que ofereixen els certificats criptogràfics en tots els aspectes de la vida de l’obra d’art: producció, difusió i preservació.