Jugabilitat asíncrona. Els trets del videojoc al cinema experimental i la videocreació

Existeixen nombroses obres audiovisuals creades per cineastes i videoartistes que anticipen recursos visuals i propostes conceptuals aplicats posteriorment en l’àmbit dels videojocs. El cinema experimental i la videocreació no sols influeixen en la implementació d’estratègies estètiques i narratives introduïdes en la cultura del videojoc, sinó que també són permeables a ella. Així diversos jocs d’ordinadors, màquines d’Arcade i videoconsoles serveixen com a inspiració per a realitzar peces videogràfiques que problematitzen els usos i abusos d’una indústria en auge constant. Reflexionar sobre la idiosincràsia d’aquesta connexió bidireccional és el propòsit d’un text que posa en joc el valor d’una sèrie d’intercanvis perceptibles en totes dues disciplines. D’aquesta manera s’estudien els inicis de la creació d’imatges per computadora (CGI) en diàleg amb l’animació abstracta; el caràcter interactiu dels videojocs d’acord amb videoinstal·lacions coetànies; els jocs de simulació i els first-person shooter (FPS) al costat del punt de vista subjectiu en les pràctiques fílmiques d’avantguarda; el reciclatge d’imatges digitals extretes de videojocs d’acció en el gènere de la machinima i la radicalitat dels discursos polítics presents en els artists’ game mods. Aquests són els apartats explorats en un text que proposa un acostament transversal al món del videojoc, deixant de costat el cinema de ficció per a concentrar-se al cinema experimental i la videocreació. Abordar les similituds formals i ideològiques que aquests últims tenen amb l’univers virtual del videojoc són objectius prioritaris d’un article que constata el caràcter asíncron d’aquestes influències. Observar com aquest intercanvi s'incrementa exponencialment aconseguida l’era digital és un signe del fructífer esdevenir que suposa aquesta trobada.