Art i ciència: convergències en el marc de la teoria de la complexitat

Tenint en compte el que ha anat passant en l'art i en la ciència des de la creació d'institucions com el MIT Media Lab (1985), i les posteriors experiències d'artistes com Eduardo Kac o Stelarc durant la dècada del noranta, juntament amb el desenvolupament de sci-art, les neurohumanitats i la proliferació de laboratoris de bioart al començament del segle xxi a tot el món, em proposo analitzar el reconeixement de l'aleatorietat del mètode científic com a element unificador de dues esferes de coneixement –l'art i la ciència–, que a partir de les experiències esmentades conviuen en un mateix espai de producció: el laboratori.

Com afirmava Edgar Morin, «un paradigma és invisible». Potser aquestes modalitats interdisciplinàries abonen la formació d'una tercera cultura i encara som massa cecs per adonar-nos-en.