Topologies de l'art en l'era de la informació
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Hi ha moltes maneres de caracteritzar els últims anys de l'art electrònic i dels nous mitjans, discursos basats en el seu esdevenir històric en paral·lel a l'avanç de les tecnologies, amb les quals experimenta i discuteix; o basats en el desenvolupament d'algunes de les seves característiques més específiques com la interactivitat, la comunicació, la sinestèsia o la seva relació amb el món virtual. En aquest assaig es proposa una visió més hibrida en la línia del discurs proposat per Edward Shanken, en què l'art dels nous mitjans i l'art contemporani, especialment el relacionat amb els moviments d'avantguarda com l'art cinètic, l'art conceptual, la performance i el moviment fluxus, el dadaisme i el situacionisme, o el cinema experimental, discorren no tant en continuïtat sinó paral·lelament. Tots dos es desenvolupen a partir d'un pensament posat en moviment, un pensament topològic, expressat en autors com Bergson, Deleuze, Serres, Agamben o Latour en què els objectes i els límits estables han desaparegut en favor d'un món complex en què el que és definitori són les relacions, les intensitats i les connexions i la seva capacitat de generar nous territoris simultanis i mutables. En aquest entorn en què la vida esdevé intercanvi d'informació l'art abandona el lloc estable atorgat per la tradició per a aventurar-se en la creació de nous contextos i formes d'interacció per a la producció d'un sentit emergent. Des dels espais cinètics i immersius de les instal·lacions multimèdia, a l'espai urbà i l'espai ubic i virtual de la xarxa, a la convivència de tots dos en la realitat augmentada, fins a arribar a l'ecologia d'un món tot connectat on s'uneixen tecnologia i vida, cultura i naturalesa, el que es produeix localment i les seves repercussions globals.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Sandra Alvaro, UAB
Sandra Álvaro és artista dels nous mitjans i investigadora doctoral del Departament de Filosofia de la UABArticles similars
- Santiago Rementeria-Sanz, El factor estètic en l’automatització de tasques lògiques: el cas dels escacs , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Ignacio Gastaca Eguskiza, Víctor Iturregui Motiloa, Avatars icònics de l’humà i el no humà en Jo, robot (2004) i L’home bicentenari (1999) , Artnodes: Núm. 30
- Ignasi Gozalo Salellas, Imaginació radical i anacronia de les imatges: ràdios lliures i vídeo comunitari a Espanya , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Alex Adriaansens, Producció i tria de continguts. Què cal conservar? , Artnodes: Núm. 10: (Novembre 2010). NODE 10. Arxius (coord.: Rosina Gómez-Baeza, Pau Alsina)
- Mónica Bello Bugallo, Andy Gracie, Forats negres i objectivitat , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Mayra Citlalli Rojo Gómez, Imaginacions de l’evolució dels cossos: anotacions sobre les relacions entre plantes i humans , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Andres E. Burbano, Esteban García, Desxiframent del codi navajo amb Bill Toledo , Artnodes: Núm. 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Patricia Ferreira-Lopes, La transformació del procés d'investigació en Història de l'Arquitectura amb l'ús de les tecnologies digitals , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Tincuta Heinzel, Beuys sintètic: sobre els nanomaterials i l'estètica de la imperceptibilitat , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Raúl León-Mendoza, Què prova una imatge? , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
<< < 30 31 32 33 34 35 36 37 38 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.