«No ideas but in things». I am sitting in a room, d’Alvin Lucier, com a dispositiu material-afectiu i assemblatge vibratori entre agències humanes i no-humanes

Aquest article proposa una anàlisi de I am sitting in a room (1970), l’obra més coneguda del compositor Alvin Lucier (1931-2021), des de la perspectiva que ofereixen alguns dels corrents nous del pensament materialista, la teoria de l’afecte i el realisme agencial. En primer lloc, s’exposarà la singularitat del treball del compositor, tot destacant la importància de la seva dimensió material-afectiva examinant el sentit de la màxima de Lucier «no idees but in things». Es revisaran els conceptes de assemblatge (Jane Bennett) i intra-acció (Karen Barad), que es posaran en relació amb algunes aportacions elaborades des del terreny dels estudis sobre el so i la veu a la discussió entorn de la vibració. Després d’explicar amb detall el funcionament de I am sitting in a room, es podrà entendre la peça de Lucier com una forma d’«embolic» (entanglement) (Barad) que resulta de la intrarrelació vibratòria entre els afectes dels diversos actants, humans i no-humans, que participen en l’obra. Finalment, ateses les capacitats performatives que Karen Barad atribueix als dispositius (apparatuses) científics i el seu paper en la producció de fenòmens, es conclourà que I am sitting in a room pot entendre’s com un dispositiu de caràcter pluriagencial i transontològic que afirma la interdependència entre materialitat i discursivitat, i inverteix l’experiència fenomenològica, per descobrir-nos altres maneres possibles de sentir, dir i habitar el món.