Mitjans apòcrifs: arqueologia d’una presència paranormal intervinguda

La tecnologia és més que simples eines que els humans dominem i usem: són també objectes culturals que exerceixen, en la nostra imaginació, el paper d'allò que és possible. Els mitjans apòcrifs constitueixen una nova categoria taxonòmica, dins de la denominada arqueologia dels mitjans, que ajuda a comprendre les demandes i expectatives impossibles que els usuaris poden exigir d'una tecnologia. En poques paraules, els mitjans apòcrifs són dispositius que presenten una incongruència entre l'efecte que un espera que produeixin i el que en realitat produeixen. Per exemple, si bé existeix l'expectativa que un lector de camps electromagnètics pugui detectar ens paranormals, en realitat, mitjançant de l'estudi de l'objecte discursiu, l'única cosa que produeix és l'efecte que detecta ens paranormals. Començant pels exemples més espectaculars, en aquest assaig s'investiguen les estructures discursives que envolten les eines de recerca paranormal i el discurs que envolta els seus efectes impossibles.