La salut com a problema. "Sobre l'oblit"

Des del s. XVIII fins a mitjan s. XX s’ha posat més l’accent en la malaltia com a realitat biològica que en la salut com a vivència complaent, harmònica i participativa. Oblidant, sovint, que en la salut intervenen factors socials, psicològics, mediambientals, polítics... i biològics. També s’ha posat més l’accent en la guarició, alleujament, de la malaltia que no pas en la prevenció, promoció i manteniment del benestar, o bé de la salut, si així se’n vol dir. Tampoc se sap ben bé on queden les qualitats essencialment humanes en la consideració de la salut. L’article “recorda”, una vegada més, que la salut s’encarna en el benestar i, aquest, és quan la vida es viu amb un “sentiment” de complaença compartit i participatiu.
PARAULES CLAU: persona, factors socials, salut/benestar.

ABSTRACT: From the 18th century until mid-20th century, emphasis was laid upon disease as a biological reality rather than upon health as a pleasant, harmonious and participatory experience; overlooking, sometimes, that in health the relevant factors can be social, psychological, environmental, political... and biological. There was also more focus on curing and alleviating the disease rather than on preventing, promoting and keeping well-being, or health, if you like. The role of those essentially human qualities when onsidering health is also uncertain. This article “reminds” us, once again, that health lies in well-being, which is when life is lived with a shared and participatory “feeling” of pleasantness.
KEY-WORDS: person, social factors, health/well-being.