Odisseu de cor de lleó: Una investigació filosòfica de l’estètica de ‘L’Odissea’

RESUM: El present article explora les motivacions de la matança horripilant dels pretendents per part d'Odisseu i els seus companys, el seu significat i l'estètica presentada per Homer. L'Odissea no només narra el que fa Odisseu sinó que també el reivindica mentre realitza l'acte horripilant validat per Atenea i amb la benedicció de Zeus. Per tal d'aprofundir en aquesta escena i la seva significació, es consideraran una sèrie d'autors i les seves diferents perspectives. Xenòfanes i Plató ofereixen una visió crítica d'Homer des de la teologia i la moral. Aristòtil, en canvi, valora la poesia per si mateixa. També s'examina l'enfocament al·legòric tradicional a Homer com una tercera via i alternativa als enfocaments crítics i aristotèlics. A continuació, s'analitzarà la comparació d'Auerbach entre tradicions bíbliques i homèriques amb especial atenció a la seva caracterització de la narrativa homèrica. Es parlarà de la Dialèctica de la Il·lustració d'Horkheimer i Adorno pel que fa a la seva comprensió del mite i l'èpica. Una escena concreta dels estudis realitzats pels Choza sobre l'Odissea servirà per reenganxar amb el tema de la matança dels pretendents. Finalment, faig una interpretació de l'estètica de l'escena en qüestió i ofereixo una aproximació global a la poesia homèrica.

PARAULES CLAU: Homer, ètica, estètica, al·legoria, hospitalitat sagrada, Zeus, justícia.