Redibuixant els límits de la dignitat: Reflexions entorn de la dignitat en una unitat de cures intensives pediàtriques

RESUM: La preocupació per la dignitat de l’ésser humà és avui dia mundial, però parlar de dignitat equival a endinsar-se en un món complexi ambigu. Més enllà dels nombrosos plantejaments històrics, la dignitat continua caracteritzant-se per la vaguetat del seu fonament, havent-hi importants desacords respecte a la significació que cal atorgar-li, desacords que es tradueixen en contradictòries solucions davant de les problemàtiques i reptes que planteja la vida. El reconeixement de la dignitat adquireix especial rellevància quan s’entrellaça amb el fet de cuidar. Quan la persona experimenta un canvi radical en el propi sentit i una desintegració de la pròpia personalitat, quan no només se sent malalt sinó que percep l’amenaça, la pèrdua del que havia estat, el patiment té pocs límits, i en els límits del patiment la dignitat esdevé efímera. Més enllà de l’àmbit dels pal·liatius, el qual conforma el marc idoni per treballar en pro de la dignitat del pacient en situació d’últims dies, ens trobem amb les unitats de cures intensives pediàtriques, on la tecnificació i focalització de l’atenció en els aspectes fisiopatològics esdevé una barrera per a la preservació de la dignitat, especialment en aquelles situacions en què després de molt lluitar no és possible curar. Si bé són inqüestionables els beneficis aportats pel desenvolupament creixent de les UCI-P, és també indiscutible l’aparició de dilemes ètics inherents a aquest desenvolupament, dilemes que posen de manifest la necessitat de transcendir i redimensionar les reflexions entorn de la dignitat en l’àmbit pediàtric.

PARAULES CLAU: dignitat, Unitat de cures intensives pediàtriques, ètica, cures.

Redefining the Limits of Dignity: Reflections around Dignityin a Paediatric Intensive Care Unit

ABSTRACT: The concern for the dignity of the human being is today a global issue. But to talk about dignity means to venture into a complex and ambiguous world. Beyond the many historical approaches, dignity is still characterized by the vagueness of its foundation, and there exist important disagreements regarding the significance that should be given to it. Disagreements that result in contradictory solutions to the problems and challenges that life presents. The recognition of dignity becomes especially important when intertwined with care. When someone experiences a radical change in his or her own sense of self, and a disintegration of the personality, when one not only feels ill, but also perceives the threat of the loss of what had been, suffering has few limits. And in the limits of suffering, dignity becomes ephemeral. Beyond the scope of palliative care, which creates the ideal framework to work in favor of the dignity of patients in the situation of their last days, we find the pediatric intensive care units, where technification and focusing the attention on the pathophysiological aspects becomes a barrier for preserving dignity, especially in those cases when after a long fight there is no possible heal. Although the benefits of the increasing development of the ICU-P are unquestionable, it is also indisputable the emergence of ethical dilemmas inherent to this development. Dilemmas that manifest the need to transcend and resize the reflection around dignity in the pediatric field.

KEYWORDS: dignity, Paediatric Intensive Care Unit, ethic, care.