L’Exili català a Mèxic: una reflexió social

L’article recull el contingut textual de la conferència impartida per l’autor al Museu d’Història de Sabadell, el 17 d’octubre de 2019, amb el títol “De l’exili català a Mèxic”. S’ofereix una mirada social d’uns fets que arranquen l’any 1937, en plena guerra d’Espanya. És una reflexió, feta per un mexicà d’origen català, sobre les peculiaritats, contradiccions, paradoxes, intimitats i també clarobscurs d’aquell exili forçat per la violència del feixisme i per la derrota de la República Espanyola de l’any 1939. S’analitza, de forma crítica també, l’esdevenir dels refugiats catalans i espanyols en un país llunyà i alhora tan proper, amb el focus posat en la catalanitat viscuda fora de la pàtria, de llarga durada, tant en l’àmbit social i cultural, com també en l’àmbit més íntim, personal i domèstic. El text desgrana les diferents relacions que es van establir entre la comunitat catalana i la població mexicana que els va acollir amb sincera hospitalitat i generositat, i amb un ferm compromís polític amb els ideals republicans. També es fa un especial esment al paper que va tenir, de més a menys, l’Orfeó Català de Mèxic, i de passada s’incideix en l’escàs reconeixement institucional, acadèmic i historiogràfic que s’ha fet d’aquest exili mexicà a Catalunya.