La noblesa catalana titulada: els Grans d’Espanya.

La Grandesa d’Espanya és una institució que es va anar gestant tot al llarg dels segles XIV i XV  per definir-se al segle x v i en els temps de l’emperador Carles V, com la més alta distinció de la Monarquia envers les persones i els llinatges més destacats, tant per sang com per patrimoni, vinculat generalment a un títol nobiliari preexistent. Suposava la detentació tant de la majoria dels alts càrrecs de l’alta administració de l’Estat (virreis, governadors, capitans generals, ambaixadors) com els alts càrrecs palatins (majordom major, cavallerís major) i així mateix, gaudir d’un bon seguit de privilegis. També es va anar atorgant a les més distingides cases nobiliàries catalanes i ja durant els segles XIX, XX i XXI, a determinades persones de l’alta burgesia i d’ámbits intel·lectuals i profesionals havent assolit l’excel·lència.