Imagens e história na internet: os bondes, patrimônio brasileiro
Article Sidebar
Main Article Content
Esta pesquisa é uma revisão historiográfica suscinta do legado da geografia sobre o surgimento de serviços de transporte baseado em bondes, desde 1859 até o período atual. O objetivo central é revelar o impacto espacial da rede elétrica de bondes no Rio de Janeiro. Nosso banco de dados se baseia em sítios-web de colecionadores e pesquisadores e no uso de coleções fotográficas disponíveis na Internet como fonte de estudos geográficos. A história da implantação do sistema de bondes no Brasil remonta a quase 153 anos.
Até meados dos anos 1960, o Brasil possuiu a maior e mais complexa rede transporte de bondes do mundo. A introdução do sistema público de transporte, baseado em bondes elétricos, em 1892, transformou e modernizou as feições das cidades brasileiras. O crescimento das linhas e o surgimento de redes elétricas integradas de transporte coletivo tiveram impactos espaciais extraordinários que afetaram a morfologia urbana e o desenvolvimento do mercado imobiliário nas cidades brasileiras.
Até meados dos anos 1960, o Brasil possuiu a maior e mais complexa rede transporte de bondes do mundo. A introdução do sistema público de transporte, baseado em bondes elétricos, em 1892, transformou e modernizou as feições das cidades brasileiras. O crescimento das linhas e o surgimento de redes elétricas integradas de transporte coletivo tiveram impactos espaciais extraordinários que afetaram a morfologia urbana e o desenvolvimento do mercado imobiliário nas cidades brasileiras.
Article Details
Com citar
Pires, Hindenburgo Francisco. “Imagens e história na internet: os bondes, patrimônio brasileiro”. Ar@cne: revista electrónica de recursos en internet sobre geografía y ciencias sociales, https://raco.cat/index.php/Aracne/article/view/250835.
Drets
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Articles més llegits del mateix autor/a
- Hindenburgo Francisco Pires, Geografia das Indústrias Globais de Vigilância em Massa: Limites à liberdade de expressão e organização na Internet , Ar@cne: revista electrónica de recursos en internet sobre geografía y ciencias sociales: 2014
- Hindenburgo Francisco Pires, Danilo Rocha Cerqueira, Alternativas à escassez e a crise hídrica produzidas por políticas neoliberais no Rio de Janeiro , Ar@cne: revista electrónica de recursos en internet sobre geografía y ciencias sociales: Vol. 25 (2021)
- Hindenburgo Francisco Pires, Nous escenaris a la Geografia de les Fintechs al Brasil. La disputa territorial pel mercat de serveis , Ar@cne: revista electrónica de recursos en internet sobre geografía y ciencias sociales: Vol. 28 (2024)