Enginyers decimonònics acadèmics, cartògrafs i constructors de patrimoni material de Mèxic

Treball de recerca que debat el supòsit que, al virregnat i al Mèxic independent, la instrucció acadèmica i la ciència aplicada prevalien i es desenvolupaven a la Ciutat de Mèxic, i que aquest coneixement es transmetia de centre a perifèria durant el segle XIX i principis del XX. Hi ha hagut esforços per reivindicar la importància dels homes de ciència i institucions acadèmiques de la província; no obstant això, a la historiografia de la ciència només es recullen i divulguen la biografia i obra dels enginyers formats i arrelats a les institucions de la Ciutat de Mèxic. La història dels enginyers que es formen i es fan a l'interior de la nació mexicana ha estat esborrada a causa d'aquest centralisme que, en algunes institucions i àrees del coneixement, encara roman. El treball s'enfoca a la història de la ciència aplicada durant el Mèxic independent, a través dels enginyers miners, topògrafs i militars, els quals poden tipificar-se també com a enginyers itinerants, tant estrangers com locals; aquests darrers sorgits als principals centres de població que van tenir el seu antecedent en els reals de mines, llocs que, pel seu dinamisme econòmic, es van convertir en enclavaments de l'art, la tecnologia, la ciència i l'acadèmia.