L’educació física com a element de millora de la competència social i ciutadana. Recercaacció entorn de l’aplicació d’un programa basat en la prevenció i resolució de conflictes des de l’àrea d’educació física

La tesi desenvolupa els resultats d’una recerca-acció orientada a millorar la Competència Social de l’alumnat, i d’aquesta manera afavorir la prevenció i resolució pacífica dels conflictes. Per aconseguir aquesta transformació en pro d’una bona convivència, es va dissenyar i aplicar un programa d’intervenció des de l’àrea d’educació física (EF) i les sessions de tutoria i es va avaluar científicament la seva efectivitat. La recerca es justifica per tres factors: el paper de l’escola per formar una ciutadania justa i afrontar creativament els conflictes; la prevenció dels problemes de convivència als centres educatius; i l’aportació de nous coneixements a la temàtica de les competències bàsiques. En la consecució de l’objectiu es prioritza l’EF com a motor d’aprenentatge social perquè és un àrea d’on sorgeixen vivències i experiències en primera persona, alhora que requereix de la interacció social per desenvolupar els seus continguts. Des del posicionament metodològic, el paradigma sociocrític va permetre comprendre i captar l’essència educativa i els comportaments derivats de les accions. Així mateix, la metodologia qualitativa va possibilitar adaptar el procés de recerca a la complexitat de les situacions que es donen a l’aula i exercir al mateix temps el rol de docent i d’investigador. Concretament, es va optar pel mètode de la recerca-acció participativa perquè la seva estructura reflexiva va facilitar: implicar un grup de mestres col·laboradors, resoldre els problemes sorgits, garantir la qualitat del coneixement científic obtingut i constatar els avanços en el clima de convivència de les sessions d’EF. Com que va interessar anar més enllà de la visió de l’investigador, es van fer servir diversos instruments de recollida de dades sota el consentiment informat dels diferents agents implicats: docent-investigador, alumnes i professorat. Encara que l’estudi es basa en l’observació participant i en l’anàlisi de documents, que van aportar evidències de naturalesa qualitativa, es va considerar contrastar-los amb altres dades quantitatives obtingudes a partir d’un qüestionari adreçat a l’alumnat, una observació no participant i un rànquing sociomètric. Finalment, els resultats van triangular la visió dels tres agents i es van vincular a tres eixos: les causes i resolucions dels conflictes en EF, les conductes prosocials manifestades per l’alumnat durant les sessions d’EF i els beneficis de connectar les sessions d’EF i de tutoria. Com a principals resultats es pot destacar que les causes més freqüents dels conflictes van ser la competitivitat i les discriminacions per diferències d’habilitat; la intervenció didàctica va comportar que la majoria dels conflictes es resolguessin positivament mitjançant el diàleg i al fet que les conductes prosocials augmentessin un 50% predominant les ajudes entre companys, mentre que la interdisciplinarietat va afavorir la transferència dels aprenentatges socials.