Patrons, fraccionament i directrius de l’activitat física: la rellevància de l’activitat física escolar sobre el consum màxim d’oxigen

L’anàlisi dels nivells d’activitat física en la infantesa i adolescència per mitjà de l’accelerometria està sent una línia de treball en auge en la present dècada, a més de l’anàlisi de consum d’oxigen màxim com a important predictor i marcador de l’estat de salut. L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral va ser descriure els nivells d’activitat física i diferents intervals d’integració de dades (bouts) durant diferents activitats del context escolar i fora d’aquest, així com analitzar l’associació entre intensitats d’activitat física i el consum màxim d’oxigen en alumnes de primària i secundària. Es van col·locar un total de 668 acceleròmetres triaxials GT3X a alumnes entre 8 i 19 anys per analitzar els patrons, nivells d’activitat física i bouts realitzats. Els participants van portar l’acceleròmetre 7 dies al maluc dret amb un “epoch” d’1 s i punts de tall descrits a Evenson et al. (2008). Es va considerar vàlid un temps de registre de ≥ 10 hores/dia i 5 dies. Es va calcular l’activitat física en cadascuna de les diferents activitats de la setmana: el total de la setmana, cap de setmana, de dilluns a divendres (setmana escolar), activitats extraescolars, educació física, esbarjo i la resta d’activitats que no inclouen l’esbarjo ni l’educació física (min/dia, min/hora i %). De manera addicional, es van analitzar els bouts nets i acumulats corresponents als intervals d’1, 2, 4, 5, 6, 8, 10 i 12 minuts (bouts/dia i min/dia). A més, es van realitzar un total de 503 tests amb la finalitat d’obtenir el consum d’oxigen màxim. L’analitzador portàtil seleccionat va ser Metamax 3B durant la realització del test progressiu maximal Chester Step en un banc suec. Els resultats més significatius van mostrar que a) els diferents criteris metodològics en l’ocupació d’acceleròmetres van dificultar la seva comparació malgrat tenir punts en comú; b) els millors predictors del consum màxim d’oxigen van ser l’edat, temps sedentari diari i índex de massa corporal; c) els nivells d’activitat física i compliment de recomanacions van ser baixos, on l’esbarjo i l’educació física van permetre acumular una major quantitat d’activitat física a intensitat des de moderada a vigorosa per hora que altres activitats; d) es van mostrar diferències en els nivells d’activitat física, així com en els bouts nets i acumulats durant l’esbarjo, educació física i la resta d’activitats diàries; e) els resultats van suggerir diferents patrons de comportament dels bouts en funció de la seva anàlisi com bouts nets o acumulats; e) els alumnes han d’evitar romandre més de 15 minuts sedentaris durant l’esbarjo per tenir majors possibilitats de tenir un consum màxim d’oxigen catalogat com no saludable.