Visió i esport: cap a una metodologia integradora. Un exemple en el bàsquet
Article Sidebar
Google Scholar citations
Main Article Content
Joan Solé Fortó
LLuïsa Quevedo
Marcel·lí Massafret
La "visió en l'esport" és una àrea especialitzada de l'optometria que engloba un conjunt de tècniques encaminades a millorar i preservar la funció visual amb la finalitat d'incrementar el rendiment esportiu, que implica un procés mitjançant el qual s'ensenyen els comportaments visuals re-querits en la pràctica de les diferents disciplines esportives (Solé, 1996). En un gran nombre d'esports, la major part de la informació es rep a través del sistema visual. La importància de la visió en l'esport, evidentment dependrà de les seves carac-terístiques extrínseques i intrínseques. Rocagli (1990) diferencia entre esports d'entorn tancat i entorn obert. Els primers es caracteritzen per un context estable, d'estimulació visual poc variable o monòtona. Dins d'aquest grup podem destacar la natació, on l'esportista pot tancar els ulls sense que aquesta acció perjudiqui greument el seu rendiment. El segon grup es caracteritza per un ambient dinàmic que canvia constantment. Són aquelles disciplines en les quals, i per utilitzar la mateixa analogia, l'esportista no pot tancar els ulls en cap moment, ja que la situació dels adversaris, pilota, etc... varia cada instant. En aquest article ens centrarem en un esport de context obert i que canvia per excel.lència, el bàsquet. La nostra proposta es resumeix a incloure dins dels continguts clàssics de l'entrenament del bàsquet, un component visual totalment específic i relacionat amb les característiques implícites d'aquest esport. D'aquesta manera, un mateix exercici, a part de comportar una càrrega tècnica, tàctica i • RENDIMENT I ENTRENAMENT • psicològica, també en té una de visual. Per aquest motiu, sempre intentarem recomanar tasques que en els seus continguts englobin diferents objectius, "tasques útils" que en definitiva proporcionen a l'individu un aprenentatge correcte des d'una perspectiva global del joc. Per poder aplicar aquesta filosofia cal comptar amb una metodologia, i evidentment, uns mitjans. La nostra aportació es descriu en les pàgines següents.
Article Details
How to Cite
Solé Fortó, Joan et al. “Visió i esport: cap a una metodologia integradora. Un exemple en el bàsquet”. Apunts. Educació física i esports, vol.VOL 1, no. 55, pp. 85-89, https://raco.cat/index.php/ApuntsEFE/article/view/302646.
Most read articles by the same author(s)
- Moisès Vila Blanch, Joan Solé Fortó, Josep Maria Padullés Riu, Relació entre el treball de força en sec i el treball de força a l’aigua en jugadors de waterpolo , Apunts. Educació física i esports: Vol. 4 No. 118 (2014)
- LluÏsa Quevedo Junyent, Joan Solé Fortó, Visió perifèrica: proposta d’entrenament , Apunts. Educació física i esports: Vol. 2 No. 88 (2007)
- Lorena Torres Ronda, Joan Solé Fortó, Lisímaco Vallejo Cuéllar, Xavier Balius i Matas, Relació entre la potència muscular d’extremitats inferiors i tronc amb la velocitat de sortida de la bola al swing de drive al golf , Apunts. Educació física i esports: Vol. 3 No. 101 (2010)
- Joan Solé Fortó, Lluïsa Quevedo Junyent, Montserrat Augé Serra, José Morales Aznar, El control de l’entrenament de la resistència: importància de la freqüència crítica de fusió ocular , Apunts. Educació física i esports: Vol. 2 No. 76 (2004)