Expectatives i vivències en l’activitat físicoesportiva del pelegrí. Un abans i un després en el camí de Sant Jaume

Aquest estudi aborda la figura del pelegrí que recorre el camí de Sant Jaume en l’actualitat, i té com a objecte analit­zar tant las expectatives que té abans d’iniciar el recorregut de cents de quilòmetres, com les vivències en l’activitat fisicoesportiva que ha experimentat al llarg de la ruta. Aquest itinerari (Patrimoni Mundial de la Humanitat i Primer Itinerari Cultural Europeu) viu uns moments de gran auge a la fi del segle xx i principi del xxi, i ha esdevingut un fenomen de masses, una moda, en la qual el component físic i esportiu del recorregut adquireix cada cop més importància. La forma de vida en la societat postmoderna ha estimulat en les persones el desig de retornar a la naturalesa, de trobar-se elles mateixes i d’experimentar noves vivències. A hores d’ara, les activitats fisicoesportives d’aventura en el medi natural, com ara el senderisme o el cicloturisme, adquireixen gran protagonisme com a pràctiques recreatives de lleure i de noves formes de turisme. Per a la consecució dels objectius plantejats en aquest treball hem optat per una metodologia d’investigació quantitativa, utilitzant mètodes descriptius, l’enquesta com a tècnica i el qüestionari com a instrument. Són dues les poblacions objecte d’aquesta investigació. D’una banda, els pelegrins que inicien a Roncesvalls (a peu o amb bicicleta) el recorregut del Camí de Sant Jaume a Espanya i, d’una altra, els que arriben a Compostel·la després del seu “viatge” jacobeu (a peu o amb bicicleta). La recollida de dades es va realitzar durant l’estiu del 2003, tant a Roncesvalls com a Santiago, mitjançant l’aplicació de dos qüestionaris autoadministrats i emplenats en presència dels investigadors (el treball de camp es va desenvolupar amb qüestionaris traduïts a cinc idiomes: espanyol, anglès, francès, alemany i italià). Com a conclusions principals, podem indicar que els pelegrins recorren el Camí per diversos motius; es combinen els d’índole espiritual, culturals, esportius i de relació amb altres persones. És interessant de destacar que la majoria gaudeix fent activitat fisicoesportiva durant la ruta i, en general, tots els pelegrins veuen satisfetes les seves expectatives en finalit­zar aquest itinerari i tornarien a recórrer-lo, si bé el principal canvi que realitzarien per fer un nou pelegrinatge seria portar a terme una preparación física específica i adequada per a aquesta activitat. Aquesta ruta, recorreguda tradicionalment per raons religioses, s’ha adaptat a l’època contemporània i constitueix en l’actualitat un escenari on es troben presents els distints elements del lleure i de les activitats fisicoesportivorecreatives en el medi natural. La pràctica del pelegrinatge actual manté una relació estreta amb el senderisme i el cicloturisme, i suposa la simbiosi entre turisme, esport i cultura, permet l’accés a subjectes de totes les classes socials, que poden desenvolupar una activitat adaptada a l’edat i la condició física de cadascú i, alhora, permet el luxe de viatjar i fer turisme, cosa que contribueix a millorar la salut i la qualitat de vida.