Efecte de la ingesta de cafeïna sobre el rendiment atencional en diferents condicions d’esforç físic

Sobre el rendiment esportiu influeixen multitud de factors que interactuen entre si de forma complexa. Dins de l’índole ergogènica, la cafeïna és una substància estimulant socialment acceptada (Burke, 2008), amb efectes coneguts sobre diferents sistemes funcionals (Graham et al., 2008; Lieberman, 2001). La majoria d’estudis s’han dut a terme sobre el rendiment físic, mostrant resultats controvertits en la literatura (Astorino i Roberson, 2010; Harris, 2010) i en menor mesura sobre funcions cognitives (Lieberman, 2001). Aquestes discrepàncies es deuen principalment a la diferència de dissenys i protocols de recerca utilitzats (Astorino et al., 2007; Jenkinset al., 2008). En general se solen ressaltar els efectes beneficiosos sobre temps de reacció (Garrett i Griffiths, 1997; Popoli et al., 1998). Gairebé no hi ha cap estudi que hagi analitzat l’efecte de la cafeïna sobre funcions cognitives específiques (Attwood et al., 2007; Michael et al., 2008), i, en particular, sobre alguna de les xarxes atencionals. Només hi ha dos autors (Brunyé et al., 2010a, 2010b; Huertas et al., 2011) que mitjançant el paradigma de Posner (Posner, 1978, 1980) van analitzar conjuntament les tres xarxes atencionals.Aquest va ser el punt de partida per aquesta tesi doctoral, composta per tres experiments, tenint com a objectiu conèixer l’efecte de la cafeïna en funció de la condició d’esforç, de forma general sobre la funció atencional de control executiu i d’una manera particular sobre la funció d’alerta i d’orientació. Es va utilitzar el paradigma de costos i beneficis (Posner et al., 1978), per registrar mesures de temps de reacció i de percentatge d’errors, en funció de diferents condicions d’activitat (repòs versus esforç) i ingesta (cafeïna versus placebo). Com a resultats cal assenyalar que l’exercici agut aeròbic accelera la resposta de reacció, sent més ràpids en condició d’esforç que en repòs, sense modular la velocitat de resposta per part de la cafeïna. Més interessant va ser la reducció de l’efecte d’alerta en la condició de cafeïna, així com la seva relació amb l’hàbit de consum demostrant-se que els consumidors habituals de cafeïna van presentar un major efecte d’alerta que els no consumidors. D’altra banda, es va observar com la condició d’activitat també va modular la capacitat d’orientació espacial i temporal, sent superior l’efecte de validesa en la condició d’esforç. Es pot concloure que la cafeïna és l’ajut ergogènic més popularitzat a nivell mundial que produeix millores en el rendiment de l’esportista, però que no es pot generalitzar el seu tractament, sinó que s’han de tenir en compte les característiques individuals de cada esportista per a un òptim resultat d’aquesta substància sobre el rendiment dels esportistes