Motius de gènere per a la pràctica del pàdel

L’objectiu d’aquest estudi va ser detectar els motius de pràctica en jugadors regulars de pàdel. Es va accedir a un total de 77 participants (43 homes i 34 dones) de la Comunitat Autònoma d’Extremadura (Espanya). Es va utilitzar la versió validada a l’espanyol de l’escala de mesura dels motius per a l’activitat física, revisada (MPAM-R). Es van dur a terme càlculs de comparació de mitjanes a través de l’anova d’un factor per estudiar les diferències dins de cada gènere, i la t-Student per conèixer les diferències entre homes i dones. Els resultats revelen diferències en els motius de pràctica dins del gènere femení en relació amb el rang d’edat, temps de pràctica, dies de pràctica i nivell de joc. Destaquen les elevades puntuacions atorgades a la competència (F = 8.677; R 2adj = 0.48) i a l’aspecte social (F = 4.253; R 2adj = 0.28) en dones de més de 40 anys, i al fitnes/salut en jugadores amb una pràctica regular de 6 mesos a 3 anys (F = 23.553; R 2adj = 0.73). Es van observar també diferències entre homes i dones, sent rellevants les controvèrsies en els motius que mouen a practicants amb menys de 6 mesos d’experiència. Aquests resultats ofereixen informació rellevant sobre els motius de pràctica del pàdel, sent d’utilitat per al desenvolupament de plans d’actuació que potenciïn l’adherència a l’esport, la millora de la salut i qualitat de vida de les persones, evitant l’abandó de la pràctica d’activitat física i el sedentarisme, especialment en adults de més de 35 anys.