Anàlisi funcional del desmarcatge en el futbol

Les diferents línies de recerca que tracten d’entendre el comportament tècnic i tàctic del futbolista en la realitat del joc, es caracteritzen per dos aspectes bàsics. En primer lloc l’evidència que la major part del partit el jugador es troba sense la possessió de la pilota i, en segon lloc, que el futbol és un esport que exigeix una constant interpretació tàctica. Es tracta d’un esport funcionalment canviant en cadascuna de les seves accions, provocant seqüències de joc sempre noves i diferents entre si. L’objectiu de l’article és realitzar una proposta per desglossar el desmarcatge, un dels conceptes més importants per a l’atacant sense pilota. El desmarcatge és el concepte que ha de permetre la continuïtat del joc oferint solucions al posseïdor, estant en condicions òptimes per poder rebre la passada. L’anàlisi del desmarcatge es realitza tenint en compte la realitat canviant en les seqüències de joc, des de l’enfocament del model didàctic funcional, i a partir dels criteris d’interacció que estructura Solà (2010): assoliment de l’objectiu físic (oposició), harmonització tècnica (col·laboració) i modificació de la seqüència motriu (atac i defensa). El desmarcatge es desglossa en dues fases de construcció: fase d’acoblament i fase de passada.