L'entrenament de força en adolescents. Utilització de la ratio testosterona/cortisol per a la valoració dels seus efectes

Els programes d' entrament produeixen canvis corporals que afavoriran les respostes adaptables als diferents tipus d'esforços que es requereixen en les activitats esportives (Viru, 1992). Són molts els estudis que han demostrat la importància de la Testosterona (T), (T), el Cortisol (C) i la seva ràtio (FTCR) per determinar el grau d'adaptació a l'entrenament (Adlercreutz et al. 1986; Lutoslawska et al. 1991; Vervoon et al. 1991: Rich et al. 1992; Vervoom et al. 1992; Guglielmini et al. 1992; López et al. 1993; Martinelli et al. 1994). Per diagnosticar el sobre entrenament en un esportista a través de la ràtio testosterona/cortisol (FTCR), es va utilitzar el criteri absolut (Harkonen et al. 1984; Adlercreutz et al. 1986), que és quan el valor de la FTCR és menor que 0.35 x 10 , si tenim en compte que la T es mesura en nmo1/1 i el C en pmo1/1. Igualment es va fixar el criteri relatiu (disminució del nivell inicial en un 30% o més) com a índex de valoració de la falta de temps de recuperació, sempre que no assoleixi el criteri absolut. D'acord amb aquestes dades, hem realitzat un entrenament de força amb adolescents (n=7) dues vegades per setmana durant 18 setmanes (dos períodes de 7 i 8 setmanes respectivament separats entre si per un descans de 3 setmanes) que comparem amb un altre grup (n=9) que va tenir una vida normal durant el mateix període. L'entrenament de força produeix descensos de la FTCR sense arribar a produir sobre entrenament, tal i com podem deduir. ja que cap subjecte assoleix el criteri absolut. En conclusió, l'aplicació en adolescents d'un treball de força en circuit és efectiu aplicar-lo en períodes de 7 o 8 setmanes amh un període de descans intermedi de 3 setmanes per evitar el sobre entrenament, sempre que es modifiqui en cl segon període el tipus d'intensitat d'exercicis per tal d'evitar habituació.