La casa dels ossos

La casa Batlló, projectada per Antoni Gaudí quan tenia ja 52 anys i construïda entre 1904 i 1906, és per a molts la seva obra mestra. Cal precisar que Gaudí no va efectuar l’edifici partint de zero, sinó que, en realitat, va reformar una casa de 1877 a demanda del propietari d’aquesta, el fabricant tèxtil Josep Batlló i Casanovas. L’arquitecte va preocupar-se de reformar la totalitat de l’immoble: en va pujar els dos pisos de les golfes, va dissenyar els interiors, per als quals fins i tot va crear el mobiliari, i molt especialment va dedicar tota la seva inspiració a l’ornamentació de la façana. En aquesta hem de destacar les columnes i les galeries, fetes amb pedra de Montjuïc, els balcons de ferro forjat i el revestiment de trencadís (materials trencats en petits fragments) de vidre i ceràmica, obra del seu col·laborador Josep M. Jujol. Una coberta en forma de drac amb escates, sense cap ni cua, que sembla observar el carrer des de l’altura, corona aquesta façana policromada. S’ha dit que és la joia del Modernisme i que tenia el mateix aspecte que causaria una pedra caient dins l’estanc de nenúfars i nimfes de l’impressionista Monet. Salvador Dalí, escrivia el 1933: “Gaudí ha construït una casa […] feta en les tranquil·les aigües d’un llac […] una autèntica escultura dels reflexos dels núvols crepusculars en l’aigua i que és possible gràcies a un immens i desgavellat mosaic multicolor i refulgent, unes irisacions puntillistes de les quals emergeixen formes d’aigua escampada, formes d’aigua mirallejant, formes d’aigua arrissada pel vent, formes d’aigua construïdes en una successió asimètrica i dinàmica, instantània de reflexos trencats, sincopats, enllaçats, fosos per nenúfars i nimfes “‘naturalistes- estilitzats…’”.