Al voltant del cos humà: autòmats, màquines, motors i "cyborgs"

D'un temps a aquesta part, i potser seguint una tònica que es remunta als orígens del segle que toca a la seva fi, sembla que el cos humà torna a adquirir protagonisme com a lloc de reflexió. Probablement ha estat el context cultural postmodern sorgit des de la crítica als valors de la modernitat, el que ha obligat a replantejar una sèrie de posicions més o menys tradicionals. No hi ha dubte que sota els palimpsests postmoderns s'amaguen imatges i perfils de concepcions anteriors, algunes d'elles inequívocament modernes i vinculades al discórrer històric de les revolucions cientificotecnològiques més recents. De fet, el cos ha estat presentat durant la modernitat a manera d'autòmat, màquina i motor, analogies que avui —per les pròpies característiques tecnocientífiques de la cultura postindustrial— evolucionen i es configuren a través d'altres imatges i llenguatges.