L'Educació Física a la pedagogia humanista italiana i anglesa dels segles XVI i XVI

Una de les constants que distingeixen l’Humanisme renaixentista és el seu interès per recuperar els principis del saber establerts en el classicisme grecoromà. Els pedagogs humanistes adoptaran aquest principi com a guia fonamental en l’elaboració dels seus tractats docents, tot buscant desesperadament el desenvolupament d’una personalitat completa i harmònica dels seus alumnes. Per això, tal com veurem a continuació, el tret més comú i uniforme a la pedagogia renaixentista és la crítica a l’ensenyament escolàstic. L’educador renaixentista rebutja els manuals medievals, així com els seus mètodes, i pensa que la formació s’ha d’aconseguir mitjançant la immersió de l’esperit en les grans obres dels autors clàssics grecoromans. La meta de "ideal humà la col·loquen els pedagogs renaixentistes en "assoliment dels principis establerts en la paideia platònica i la humanistes ciceroniana. Plató i Ciceró, junt amb Aristòtil, seran els grans ídols del Renaixement.