Necessitats cardiovasculars i metabòliques del futbol sala: anàlisi de la competició

El futbol sala és un esport col·lectiu, de col·laboració-oposició, amb una sol·licitació energètica de tipus mixt intermitent (aeròbica-anaeròbica), una sol·licitació muscular general dinàmica alta i una sol·licitació estàtica baixa-moderada. S’identifica amb un tipus d’esforç fraccionat i a intervals amb pauses de recuperació incompletes actives i passives de durada variable. El cor, a causa de les característiques d’aquest esport és probablement l’òrgan que més se sol·licita durant la seva pràctica, i ha de realitzar un gran treball cardiovascular. El futbol sala té una gran repercussió social al nostre país (actualment existeixen 1.500.000 fitxes federatives) però les investigacions sobre aquest esport continuen sent nul·les o molt escasses. Ens plantegem la realització d’un estudi cardiovascular i una anàlisi de les necessitats energètiques que es produeixen quan es pràctica regularment. En l’estudi han participat 3 equips, que han format una mostra total de 33 jugadors: 14 de professionals i 19 de no professionals. Es va registrar la freqüència cardíaca aproximadament en 150 partits. Tots els jugadors van realitzar una prova màxima d’esforç (Course-Navette) per determinar la seva freqüència cardíaca màxima real (FCMR), el consum màxim d’oxigen i la capacitat de recuperació. Entre les conclusions cal destacar que: El futbol sala té un component anaeròbic molt elevat i requereix una adaptació cardiovascular entre el 85-90% de la freqüència cardíaca màxima individual. La pràctica del futbol sala requereix un adequat VO2màx i una bona capacitat de recuperació. El jugador de futbol sala necessita una gran potència i capacitat anaeròbica alàctica i una ràpida regeneració dels fosfàgens. Ha de ser capaç de tenir una bona tolerància per suportar nivells mitjans-alts d’àcid làctic.